Catalina Gayà Periodista

-¿La responsabilitat social corporativa, el que anomenen RSC, és una moda passatgera?

JOAN PUIG

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 68 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 02 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

-Les empreses ho veuen com una moda. S'han adonat que és una via per generar beneficis econòmics. A vegades, són més grans els beneficis que la RSC els pot donar pel que fa a reputació que el que ells mateixos fan.

-O sigui, torna a ser una operació del mercat.

-Esperi's, aquí ve el més interessant: la RSC encara no s'entén com una oportunitat per créixer com a societat, però li asseguro que ho és. Si es fa bé, els beneficis seran per a tothom: societat, medi ambient, consumidors, empresa i treballadors. No es pot satanitzar.

-¿I com arribem a això?

-Començant per prendre responsabilitat com a consumidors i exigint responsabilitat a les empreses.

-¿Així va començar vostè?

-Exacte. Em vaig adonar que hi havia moltes empreses que es donaven a conèixer a si mateixes com a responsables. Investigant, un s'adona que no eren tan responsables com deien. I, com a consumidor, vaig començar a prendre-hi partit.

-Anem al principi: ¿què és la RSC?

-Que l'empresa no només tingui en compte els seus resultats econòmics, sinó que s'impliqui amb la societat. És a dir, que retribueixi els beneficis tornant alguna cosa a la societat.

-¿Com?

-Actuant de manera responsable en tot. La RSC és holística. Parteix de la missió, dels valors i de l'ètica de l'empresa. Ha de ser visible en totes les accions i actituds, tant de la mateixa empresa com dels seus empleats. No serveix de res que una empresa sigui responsable amb el medi ambient però que maltracti els seus treballadors. No serveix de res que una empresa generi productes d'alta qualitat i que exploti els seus treballadors en països d'economies emergents.

-¿Es pot fer un balanç dels resultats fins ara?

-L'error és que, en moltes ocasions, a Llatinoamèrica només s'utilitza per beneficiar-se des del punt de vista del màrqueting. En general, a Espanya i a Europa, per complir la norma. Tot i que són necessitats diferents en un lloc i a l'altre, encara no s'han adonat de la importància que té la RSC.

-¿I com es canvia la mentalitat?

-Anem als orígens: es comença a parlar de la RSC als anys 90. És llavors quan es fan públics els escàndols d'empreses multinacionals dels EUA i Europa.

-Escàndols, ¿de quina mena?

-¡De tota mena! Des de comptabilitats falses perquè els bancs els prestin diners fins a escàndols mediambientals o explotació laboral. Llavors, la gent s'adona que les empreses són tan poderoses que s'hi ha de fer alguna cosa.

-Una vegada més, internet...

-Sí, internet ho possibilita. La gent s'informa i, a més, els afectats tenen eines per mobilitzar-se. Algú denuncia una acció penjant un vídeo a You-

tube i aquesta denúncia es multiplica. Algú explica el que li està passant al seu país o en una empresa i, en cosa de segons, hi ha altres afectats d'aquesta multinacional que expliquen el mateix en altres llocs del món.

-Bauman parla de la globalització de les multinacionals…

-I és ell mateix el que adverteix del poder que la mundialització ha donat a aquestes empreses. Llavors, els consumidors comencen a exigir responsabilitat. La RSC no és una invenció; és una necessitat. A més, hi ha una altra cosa.

-Segueixi.

-El fenomen de la porta giratòria:polítics que, en qualsevol moment, poden saltar al sector privat. Fan un doble paper: amb les seves decisions polítiques poden beneficiar una empresa que després potser els donarà feina.

-No m'explica res de nou.

-Sí, però els consumidors hi tenen una gran responsabilitat. Poden exigir a les empreses responsabilitat i actuar en conseqüència.

-Per això hi ha la RSC.

-Si una empresa és conseqüent amb les seves accions, és un benefici per a tothom.

-¿Creu de veritat que és possible?

-Depèn de què facin els consumidors. És un canvi de perspectiva.

-¿Quan acaba la tesi doctoral?

-Depèn del treball de camp. Espero que el 2013.