El Periódico

anàlisi

Rosa Massagué

Periodista

Trump està molt enfadat i Putin es fa un tip de riure

@rosamassague

Això del 'Rússiagate' va de debò i l'Administració dels EUA va camí de la paràlisi ocupada a aclarir l'embolic

Trump està molt enfadat i Putin es fa un tip de riure

Dijous, 18 de maig del 2017 - 19:56 CEST

Els mercats, que a més de ser uns patis on comprar i vendre són baròmetre, sismògraf i oracle, tres en un, han parlat. Caient, han dit que això del 'Rússiagate' va de debò, que el nomenament d’un fiscal especial per supervisar la investigació de l’FBI sobre la ingerència de Rússia en les eleccions presidencials, i la derivada de les connexions moscovites del fugaç conseller de Seguretat Nacional Michael Flynn, no és cosa que pugui acabar en dos dies, que va per llarg. El que no diuen els mercats és si el president acabarà sent objecte, o més aviat subjecte, d’un 'impeachment', però el que sí que detecten és que l’Administració va camí d’anar cap a la paràlisi per estar ocupada a aclarir l’embolic.

També la revista 'Time', amb la seva portada en què a la Casa Blanca li han crescut les cúpules daurades del Kremlin i el totxo vermell de les torres i muralles russes està envaint la lletosa façana sud per l’ala est acostant-se amenaçadorament cap al Despatx Oval de l’ala oest, està dient que hi ha motius per creure que la presidència de Donald Trump està tocada.

Robert Mueller, exdirector de l’FBI, i dos comitès parlamentaris investiguen i hi ha motius per fer-ho. Amb Trump a la Casa Blanca res és normal. Però en el cas de les connexions russes l’anormalitat és d’alt voltatge perquè es tracta dels contactes de l’entorn del president amb el del líder d’una país que ha sigut i segueix sent adversari dels EUA, d’un país que no pertany a l’OTAN, l’aliança defensiva occidental, amb interessos estratègics molt allunyats dels de Washington.

VERSIÓ DEL WATERGATE

No és normal que assessors de la campanya electoral del milionari empresari com Roger Stone, Paul Manafort i Carter Page –tots dimitits– tinguessin vincles amb Rússia. No és normal que Trump s’obstinés a posar Flynn, també amb vincles a Moscou, al Consell de Seguretat Nacional, com tampoc ho és que el fiscal general, Jeff Sessions, hagi hagut d’inhibir-se del dossier rus pels mateixos motius i que malgrat això segueixi al seu lloc. Ni ho és que el gendre i assessor del president, Jared Kushner, ometés els seus contactes amb personalitats russes quan havia d’obtenir els permisos de seguretat per accedir a la Casa Blanca. Ni que el líder republicà al Congrés digués el 2016 que en la seva opinió Vladímir Putin finançava dos polítics nord-americans, un d’ells Trump.

Tot el cas està entrant en el terreny d’una nova, encara que no serà igual, versió del 'Watergate', l’escàndol que va obligar Richard Nixon a dimitir. Aquesta seria una versió molt pitjor tractant-se de la ingerència d’un país estranger. No obstant, hi ha aspectes en què la semblança amb el que va passar fa 45 anys és molt notòria. Per exemple, a aquell president esquerp i irascible el va perdre l’haver mentit. En el cas de Trump podria ser l’obstrucció a la justícia, que és un dels aspectes que Mueller ha d’investigar.

Diuen que Trump està molt enfadat, mentre que Putin apareix a la televisió fent acudits sobre el cas i fent-se un tip de riure. Això sí que és normal, a Washington i a Moscou.

No le asusta tener que ganarse la titularidad, pero tampoco quiere aburrirse en el banquillo