elPeriódico.cat

El Govern català va estar analitzant al gener els pros i els contres d'introduir el copagament en la sanitat pública catalana, malgrat que CiU ho va rebutjar per activa i per passiva durant la campanya electoral. Al final, el Consell Executiu ho va descartar perquè els números no sortien, de la mateixa manera que va renunciar a la possibilitat de recarregar alguns impostos -com ja es va fer anteriorment amb la gasolina- per finançar els serveis sanitaris.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 15 de abril de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

No obstant, ha optat per aplicar unes retallades generalitzades en tot el sistema hospitalari, i ha traslladat la gestió a cada un dels centres. El resultat s'està veient aquests dies al carrer -ahir mateix-, on els professionals del sector es queixen de les repercussions que tindran les retallades, ajustos o estalvis, com s'estima més dir-ne el president de la Generalitat. Es pot entendre que les dificultats per assolir el consens amb la resta de les forces polítiques hagin aconsellat no perdre més temps i aplicar el que es considerava adequat. Però tallar en sec no és el més pertinent, sinó el més ràpid. Té uns costos polítics importants i, presumiblement, els del futur seran més importants quan les mesures arribin de forma directa i perceptible a la població. Tot plegat, al marge dels errors d'inexperiència política que porten el conseller del ram, especialista en gestió economicohospitalària, a acusar els metges de preocupar-se només de la seva butxaca.

El sentit comú diu, tal com han assenyalat els tècnics que coneixen més bé el sistema, que la primera mesura d'una Administració que detecta un dèficit estructural de 850 milions potser no sigui la de retallar en més de 950 milions el pressupost, com ha fet l'actual Govern. La prioritat hauria de ser una auditoria de com es gestionen els recursos de la sanitat pública, no únicament per buscar culpables o corruptes, sinó per estudiar com es gasten els diners dels contribuents. I a partir d'aquí establir objectius de racionalització de la despesa i, si cal, procurar nous ingressos, com podria ser l'anomenat copagament per a certes rendes. La gent ho podria entendre, però s'hauria d'explicar bé, amb xifres, i sobretot allunyant l'ombra de la sospita de buscar un pretext per afavorir el sector privat.