elPeriódico.cat

Després de la campanya de les eleccions generals, en la qual malgrat votar-se les cambres que legislen i gestionen la immigració el PP va evitar parlar de la qüestió, l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha decidit reprendre el seu discurs habitual amb una proposta que es votarà avui al ple municipal, destinada a congelar l'obertura de noves mesquites i centres de culte. Una proposta similar a la que va fer l'alcalde democristià de Salt, Jaume Torramadé, a l'agost, que només va servir per tensar la convivència i que de cap manera impedirà la construcció d'una mesquita a Salt, però sí que ha evitat, de moment, que els evangelistes africans inaugurin el local adaptat a les exigències de la llei de culte. Sembla que Torramadé amb aquesta moratòria pretenia guanyar temps per l'anunci del Govern català de modificar la llei de centres de culte aprovada amb el tripartit.

FRANCINA CORTÉS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 10 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 20 de desembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Albiol justifica el seu desig d'impedir l'obertura de noves mesquites amb l'argument que obrir aquests centres en barris amb un 35% d'immigració convertiria els barris de manera irreversible en guetos. Arguments que recorden els de Torramadé per justificar la seva moratòria quan va dir que desitjava evitar que es convertís en un parc temàtic de religions d'immigrants. I si és cert que alguns barris de Salt, en els quals la majoria d'habitants no són autòctons, tindrien les característiques del que es qualifica com a guetos, aquest fenomen es va produir en el període 1999-2007, quan ell va ser alcalde. I precisament la zona pactada durant l'últim mandat per la llavors alcaldessa socialista, Iolanda Pineda, per ubicar els nous centres de culte està fora d'aquests barris.

A diferÈncia de la proposta de Torramadé a Salt, que es va poder aprovar gràcies als dos trànsfugues de Plataforma per Catalunya, que des d'aleshores acostumen a votar totes les seves propostes facilitant-li la majoria absoluta, la suspensió no prosperarà a Badalona perquè el PSC, CiU i Iniciativa, si voten junts, superen en regidors el PP. I si en algun lloc els regidors de CiU han tingut en immigració una posició clara i en consonància amb els consensos obtinguts els últims anys, com el Pacte Nacional per la Immigració i les lleis d'acollida i de centres de culte, ha estat a Badadalona amb els regidors Ferran Falcó i Josep Pera. Així, en l'anterior mandat ells eren els responsables de les àrees de seguretat, convivència i immigració i es van destacar per recolzar la normalització del culte islàmic. I aquesta normalització només s'aconsegueix facilitant -no pas regalant ni subvencionant res, com insinuen Josep Anglada, García Albiol i algun dirigent de CiU-, l'obertura de noves mesquites amb tots els requisits d'insonorització, accés diferent del d'escales de veïns, etcètera, i així poder tancar els baixos d'edificis sense condicions, en els quals s'ubiquen molts oratoris. A més, els convergents Falcó i Pera, igual que fan els responsables municipals del PP en pràcticament tots els municipis que governen, van facilitar el lloguer de poliesportius i espais municipals en dies assenyalats de molta afluència de fidels com els del Ramadà.

Albiol, en canvi, sent alcalde aquest agost, amb argúcies com que el personal municipal estava de vacances o argumentant qüestions de seguretat del pati d'un institut en desús, va impedir que lloguessin equipaments de propietat o gestió municipal, mostrant una actitud de duresa davant el suposat bonisme de l'anterior equip de govern. Aquells mateixos dies d'agost va ordenar una sèrie d'inspeccions de comerços d'alimentació -regentats la majoria per immigrants-, molts dels quals ja havien tingut expedients o sancions per incompliment de normatives d'higiene i, després de precintar tres comerços, ho va comunicar en roda de premsa contra la suposada passivitat dels anteriors responsables municipals de Badalona i dels equips de govern de la resta de municipis de l'àrea barcelonina. Passivitat davant els comerços que no és certa, si bé els ajuntaments de Santa Coloma, l'Hospitalet i Barcelona no inspeccionen els comerços en forma de batuda ni convoquen rodes de premsa cada vegada que clausuren un establiment.

I tornant al tema de les mesquites, sorprèn que el Govern, català, després de l'anunci de modificació gairebé d'urgència de la llei de centres de culte que va fer el portaveu Francesc Homs, fa tres mesos, amb un llenguatge més propi d'Albiol, Torramadé o Duran Lleida, encara no hagi començat els tràmits al Parlament. I és que si mirem el nou text, pràcticament no canvia la llei vigent, elaborada pel tripartit. Llei que, després d'imposar criteris d'accés, insonorització i seguretat, només facilitava i orientava els ajuntaments per qualificar sòl compatible per a usos religiosos d'acord amb «les necessitats i les disponibilitats». La proposta de CiU no va canviar res, però va ser una mostra de duresa davant els musulmans, com la que mostrarà Albiol avui a Badalona. Periodista.