En vista dels primers anuncis fets pels ministres en qüestions socials, el PP s'ha proposat eradicar els avanços que en matèria de drets cívics va significar la primera legislatura del Govern de Rodríguez Zapatero. No es pot interpretar d'una altra manera la intenció del titular de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, de revocar la regulació de l'avortament del 2010, una llei de terminis, i tornar al text del 1985, amb canvis que apunten a més restriccions per avortar.

Més informació

• Gallardón prepara la llei de l'avortament més dura de la democràcia

• Tags: Opinió

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 02 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

En principi, semblava que el PP s'hauria d'acontentar d'eliminar de la llei actual la possibilitat que les noies de 16 i 17 anys avortin sense el consentiment patern, un punt certament discutible, però aquesta idea s'ha abandonat i no només es rebutja la llei de terminis -cosa que no estava en el programa electoral-, sinó que es qüestiona el text del 1985, que no va ser revisat durant els vuit anys (1996-2004) de govern de José María Aznar. La revisió la impulsa un ministre de Justícia desitjós d'apuntar-se gols en els sectors més ultramuntans del PP, quan la regulació de l'avortament és un tema que depèn especialment del Ministeri de Sanitat. Gallardón, a més, pressuposa que la llei de terminis és inconstitucional, sense esperar la sentència de l'alt tribunal.

Quan Gallardón afirma que la llei del 1985 tenia «defectes» que feia falta corregir no cal ser molt espavilat per pensar que s'està referint al tercer supòsit -greu perill per a la salut física o psíquica de la mare-, que s'havia convertit en un colador en el qual entraven el 95% dels avortaments practicats abans de la reforma de Zapatero. I, tenint en compte els arguments pro vida que utilitza i de la insistència en els drets del concebut, la reforma només pot ser una contrareforma, és a dir, una regressió a la situació anterior al 1985. Més d'un quart de segle.

La involució s'expressa també en la supressió de l'assignatura Educació per a la Ciutadania, substituïda aparentment per una altra de similar denominada Educació Cívica i Constitucional. Llàstima que per justificar l'eliminació pel seu suposat «adoctrinament» el ministre José Ignacio Wert cités ahir extravagants exemples d'un llibre que mai ha estat utilitzat com a manual en aquesta polèmica matèria, sinó que va ser escrit per combatre-la.