Fa una dècada, un alt càrrec del Govern del PP, en una distesa conversa, deixava anar aquesta reflexió: «En aquest país existeix un pacte tàcit: els avanços en matèria de drets socials es produeixen sempre amb governs d'esquerres, però quan la dreta arriba al poder, si és intel·ligent, respecta les lleis aprovades». El dirigent popular que així s'expressava el 2002 ignorava les responsabilitats que el futur li depararia. Encara faltava un any perquè Mariano Rajoy fos ungit com a successor.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 80 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

L'avui president del Govern, no obstant, ha posat en marxa un ambiciós paquet de reformes legislatives que contradiu el moderantisme del qual va fer gala en campanya. La cadena perpètua revisable, els plens poders concedits als jutges per controlar l'òrgan que els governa o la supressió de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania dibuixen un brusc gir conservador que tampoc casa bé amb les ofertes de mà estesa a l'oposició que Rajoy va prodigar en la sessió d'investidura. Però al zenit de l'espiral contrareformista de l'Executiu hi ha arribat Alberto Ruiz-Gallardón amb el seu propòsit de revisar la regulació de l'avortament.

Ideologia davant d'economia

Resultaria pueril concloure que el ministre de Justícia, sempre vist amb recel pels sectors més conservadors del PP, pretén guanyar-se el seu favor a l'anunciar que no es limitarà a esmenar la llei de l'avortament de l'últim Govern socialista, sinó que desmuntarà la norma que el 1985 va despenalitzar parcialment la interrupció de l'embaràs. Al capdavall, la supressió del tercer supòsit legal (el risc psicològic per a la mare) compta amb un amplíssim recolzament a les files del PP.

Després d'irritar amb la pujada de l'IRPF les classes mitjanes-altes que el van votar, Rajoy recompensa el seu electorat clàssic desmuntant el llegat social de Zapatero, una maniobra ideològica que desvia el focus de l'economia i que, a més, no costa ni un euro. Però aquest reformisme a la contra, a més de dividir la societat i escorar el Partit Popular, dinamita el pacte tàcit entre dreta i esquerra que el president alabava en la seva joventut.