Carlos Elordi Periodista

ARajoy no li fa por una vaga general. I no tant perquè cregui que no tindria un gran seguiment, que això ell no ho sap -la de setembre del 2010 no va ser tan insignificant com es diu-,

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 7 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 02 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

sinó perquè no tindrà cap mena de conseqüència electoral: a Espanya, evidentment, però a aquestes altures ja no sembla que una mobilització sindical hagi de canviar gaire el signe del que passarà a Andalusia el 25 de març.

L'únic que podria espantar el president del Govern és que la protesta degenerés en una revolta social o que fos un primer pas en aquesta direcció. Encara que per ara no hi ha cap indici en el sentit que s'estigui coent una iniciativa d'aquesta mena als nostres carrers, aquestes coses són molt difícils de preveure. Però fa la impressió que Rajoy descarta un escenari d'aquest tipus. Al contrari, el Govern i els seus portaveus semblen convençuts que a la societat, i no solament entre els seus votants, les seves consignes han calat en la línia que cal fer una reforma laboral, encara que sigui duríssima, per aturar els mals econòmics que ens afecten, o en la línia que els sindicats només vetllen pels seus interessos i no representen la majoria dels treballadors.

En el debat públic sobre aquestes qüestions s'esquiven els fins que el Govern persegueix amb les noves lleis laborals. El seu objectiu prioritari no és l'abaratiment de l'acomiadament, sinó l'eliminació dels requisits -entre els quals hi ha la presència sindical i la negociació col·lectiva a nivells superiors als de l'empresa- que impedeixen als patrons dictar les condicions de treball i els salaris. La reforma hauria de permetre que en molt poc temps els salaris reals baixin de forma significativa: ¿fins aquell 15% que els experts més pessimistes creuen que Espanya necessita per compensar la impossibilitat de devaluar la moneda?

Més o menys això és el que demanen tant la CEOE com l'Europa que mana. Per això a Rajoy li va importar ben poc que l'enxampessin desvelant els seus secrets al premier finlandès: n'estava presumint.