El Periódico

Català de l'Any 2016

INTANGIBLES

Jordi Alberich

Economista

¿És un referèndum el més convenient i democràtic?

Dijous, 16 de febrer del 2017 - 20:21 CET

El referèndum celebrat a la Gran Bretanya va donar, per una majoria molt ajustada, uns resultats inesperats, fins i tot per a part dels que van votar a favor del brexit. En qualsevol cas, la seva sortida de la Unió Europea ja està en marxa. Un canvi que, sent radical, pot quedar petit al costat del que lidera Donald Trump. Aquest va guanyar també per una ajustada majoria a la Cambra i, fins i tot, va perdre en nombre de vots. Veient tot això em pregunto si canvis tan radicals, especialment adoptats en temps turbulents, no haurien de requerir d’unes majories més àmplies.

Aquestes reflexions em porten al que, des de fa anys, estem vivint a Catalunya, no tant ja per les majories reforçades que, en el seu cas, podrien exigir-se en un referèndum, com pel mateix sentit de la consulta.

M’ho pregunto especialment des que, fa uns dies, llegia el resultat de l’últim informe del Centre d’Estudis d’Opinió, adscrit a la Generalitat, sobre els sentiments de pertinença dels ciutadans catalans. Si bé la notícia era una notable disminució dels que se senten només catalans, el més rellevant, des del meu punt de vista, era que el 22% se sent només català i un 6%, només espanyol. És a dir, un 72% dels ciutadans comparteixen els dos sentiments i, entre aquests, la majoria se senten tan espanyols com catalans.

Davant aquest mapa sociològic, que es manté bastant estable al llarg del temps, em pregunto si el més lògic és forçar aquesta gran majoria que manté sentiments compartits a definir-se per l’un o per l’altre, o bé, per contra, dedicar temps i esforç a dissenyar com encaixar aquesta complexa amalgama de sentiments.

TRENCAMENT afectiu

D’aquesta manera, no solament evitaríem un trencament afectiu per a una part molt nombrosa de la societat catalana, fos quin fos el resultat, sinó que, a més, ens estalviaríem entrar en escenaris incerts i perillosos. Però, lamentablement, sembla que els que haurien de definir aquesta alternativa integradora no estan per la feina.

Així, des de Madrid, s’hauria d’avançar en un projecte per articular millor aquesta Espanya plural, i per reformar una democràcia que ara mateix apareix una mica esquerdada. Particularment, no percebo aquesta voluntat. I, des de Catalunya, crec que resultaria fonamental que destacats polítics, empresaris i intel·lectuals que, en el seu moment, van alimentar el procés, diguessin en veu alta el que, avui, confessen en privat, que la dinàmica actual no té sentit i no condueix en lloc; però tampoc es percep aquesta actitud, perquè per manifestar-se públicament es necessita un coratge cívic que no es requeria quan, fa uns anys, es van apuntar al discurs dominant a Catalunya.

En qualsevol cas, crec que els ciutadans hauríem de reflexionar sobre si un referèndum és l’alternativa més convenient i democràtica.

Antes de que Mascherano lanzase el penalti hubo un conclave improvisado entre algunos jugadores