Unes hores després que el Parlament aprovés els pressupostos generals de la Generalitat per al 2012, el Govern va anunciar ahir que rebaixarà un 3% el salari dels 165.000 funcionaris catalans. Serà de manera temporal i no es consolidarà, és a dir, que no comptarà per a l'exercici pròxim. Això no vol dir, no obstant, que al llarg de l'any no hi hagi un altre ajust ni que es pugui descartar una mesura similar el 2013. De fet, la vicepresidenta Joana Ortega no ho va fer. I, a més, els sindicats calculen que la rebaixa serà extensiva, com permeten els nous pressupostos, a les empreses públiques i les concertades, possibilitat que elevaria el nombre d'afectats fins al mig milió de persones.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 18 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Aquesta mesura persegueix un nou estalvi en les nòmines públiques -180 milions d'euros anuals- que se suma a la rebaixa del 5% aplicada el 2010 per a tot Espanya pel Govern central. Els sindicats es queixen perquè les retallades salarials, la pèrdua de poder adquisitiu a causa de la inflació i l'aplicació dels augments del nou impost sobre la renda tindran una repercussió negativa d'entre el 12% i el 18% en les seves nòmines. Un efecte que serà molt més elevat entre els interins, que ja havien perdut un 15% de jornada i de sou.

Les administracions, tant la central com l'autonòmica, estan aplicant als seus costos salarials els mateixos remeis que les empreses. En el sector privat, quan una companyia té problemes el primer que fa és tractar de reduir costos, entre ells els salarials. El sector públic no només comparteix les seves dificultats, sinó que potser per primera vegada en la nostra història se situa en el centre de la crisi a causa dels problemes específics del deute sobirà.

La manera de posar en marxa mesures tan dràstiques com l'anunciada ahir per Joana Ortega, sense negociació amb els seus empleats, respon a les pròpies característiques de la funció pública i a la inexistència de l'acomiadament, circumstancia que d'alguna manera compensa. No obstant, l'Administració hauria d'incloure aquestes decisions, encara que siguin temporals, en un pla més global de millora en l'eficiència del seu propi funcionament i que inclogui un projecte de futur, tant en una situació de crisi com en la de normalitat.