El Periódico

La sortida de Londres de la UE

Olga Merino

Periodista i escriptora

Qüestió de cames

@olga_merino

Els mitjans britànics partidaris del 'brexit' dur, juntament amb una quadrilla de polítics irresponsables, han creat una corrosiva atmosfera de divisió

Qüestió de cames

Dijous, 30 de març del 2017 - 17:39 CEST

El diari Daily Mail, el segon diari més llegit del Regne Unit, va sortir dimarts al carrer amb una portada vergonyosa, on apareixia una foto de la primera ministra britànica, Theresa May, i la ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, al costat d’un titular que més o menys podria traduir-se d’aquesta manera: A ningú li importa el ‘brexit’, ¡qui té les millors cames! O sigui, en un moment crucial en què la unitat i el futur del país estan a les mans de les dues polítiques, el rotatiu centra l’interès en les seves extremitats inferiors, i només ­perquè són dones. ¡Magnífic! Aquest és el nivell del que es cou en una ­Anglaterra cada vegada més in­sular.
 

Deixant a part el sexisme descoratjador que la portada traspua, la broma del Daily Mail –nacionalista, euroescèptic i xenòfob– es quedaria en això, en una altra anècdota, si no fos per l’altíssima responsabilitat que ha tingut, juntament amb altres tabloides britànics, a pavimentar de mentides i distorsions el camí cap a la sortida de la Unió Europea; vinga afegir llenya al foc del divorci i ara resulta que never mind, que és igual.

Atmosfera corrosiva

Els mitjans de comunicació partidaris del brexit dur, juntament amb una quadrilla de polítics irresponsables, han creat una atmosfera d’enfrontament i divisió tan corrosiva que la primera ministra, obligada a semblar una segona Thatcher, no s’ha atrevit a desa­fiar-los; ella, que al principi volia seguir a Europa, es va convertir després en Theresa Maybe («potser», en un joc de paraules amb el seu cognom) i ara aposta per un adeu malcarat, de cop de porta i amenaces.
 

Després del fiasco del referèndum sobre el brexit, podria haver arribat el moment del diàleg, de contemporitzar, que Londres hagués pressionat la UE d’una altra manera per forçar les tan necessàries reformes. Però no. Polítics i mitjans segueixen ocultant les conseqüències d’un viatge cap al desconegut que es redueix, en efecte, a una qüestió d’extremitats inferiors: milers de ciutadans asseguts al caire de l’abisme amb les cames penjant.

El club quiere cuatro fichajes y se va a gastar 230 millones de euros