El Periódico

Jordi Vàzquez

Jordi Vàzquez

Editor de 'Help Catalonia'. Autor d''El moviment nacional escocès'. Membre fundador de la Plataforma per la Llengua i de Synergia-Bulletin about European Nations.

Quatre mesos de malson per als oromo d'Etiòpia

@JordiVazquez

Diumenge, 13 de març del 2016 - 17:20 CET

El Parlament Europeu ho ha denunciat. Amnistia Internacional ho ha reportat. Human Rights Watch l'ha condemnat. Però tot això no ha variat, gens ni mica, l'escenari repressor del govern etíop contra la població oromo. I ja són quatre els mesos de malson que viuen els oromo. Són incomptables els casos de denúncia de desaparició, sobretot d'estudiants, de detencions arbitràries i de manifestacions dissoltes mitjançant una violència desproporcionada. A Etiòpia, el govern hereu del règim marxista-leninista no entén el monopoli de la violència com l'eix de la balança. Al contrari, el seu monopoli de la violència s'utilitza precisament per decantar la balança.

Un origen ni etíop 'strictu sensu'

No és la primera vegada que els oromo, grup ètnic majoritari, són objecte de les ires de la resta d'etíops. De fet el mateix terme de etíops resulta borrós. Quan els oromo van arribar a l'actual Etiòpia per primera vegada des del sud, l'any 1.573, els amhara, tigré o tigrinya desenvolupaven una civilització hereva de l'antic Egipte i el regne d'Aksum. La matriu d'aquesta civilització era la llengua ge'ez, avui extinta, i de la que descendeixen les dues últimes llengües esmentades. Els interessos dels oromo, pastors nòmades animistes, van xocar amb aquesta cultura cristiana ortodoxa i sedentària. Una cultura que, al cap i a la fi, va permetre a Etiòpia ser l'únic país africà que no es va sotmetre a la colonització europea. Amb l'excepció, és clar, del breu domini feixista italià.

De dictadura en dictadura

Després de set segles de convivència més que difícil, les últimes dècades els enfrontaments s'han intensificat. La insurgència del Front Nacional d'Alliberament Oromo (ONLF), des de 1971, va servir per enderrocar el règim marxista-leninista del Derg, hegemònic entre 1974 i 1991, que bevia d'un notable supremacisme dels tigre i tigrinya. Però quan aquest es va ensorrar, el 1991, va ser substituït per un règim també comunista, basat en Mao i Enver Hoxa, i també en les ètnies esmentades. Per als oromo va canviar tot molt poc, més enllà d'una promesa, no complerta, de federalització. L'eix del nou govern va tapar el seva etnocentrisme tigrinya dirigit pel TPLF * amb unes sigles estèticament '' pan etíops '': EPRDF **. Però poc va modificar-se. I les tensions es van anar acumulant, l'ONLF va ser exterminat a força de matances i és avui un fantasma del que va ser.

Un alçament popular

El novembre de l'any passat, el govern etíop, va anar un pas més enllà en el seu menyspreu cap a aquesta minoria oromo que habita a les portes de la capital, Addis Abeba. Amb l'anomenat 'Master Plan', va anunciar l'expropiació de les terres dels camperols oromo en els suburbis de la ciutat per ampliar-ne la mateixa. El pla incloïa l'expulsió a cap part de la població local. Amb escasses possibilitats d'evitar aquest pla, però amb poc a perdre essent els pàries de la societat etíop, els oromo van sortir als carrers. Al gener el govern va anul·lar el pla però les protestes continuen contra el maltractament de la població oromo. Des de llavors es compta més de 200 les persones assassinades pel govern, segons HRW. Els detinguts són centenars, potser milers, però l'opacitat del règim a penes permet saber-ho. Com es desconeix el parador i la situació de Bekele Gerba, dirigent del Congrés Federalista Oromo, a la presó des del 23 de desembre però aïllat del món exterior. Un món que tot just s'interessa de refugiats o guerres quan els té a les portes. I els oromo moren a Etiòpia, això queda lluny.

El PSG le ofrece una gran mejora de sueldo para retenerlo, pese a que el jugador quiere irse al Barça