Olga Merino Periodista i escriptora

Té pebrots que l'acord pressupostari de la Generalitat per al 2012 s'hagi cuinat a la romàntica placeta de Sant Felip Neri, sota el quart minvant de la lluna i just per Sant Valentí, el dia dels enamorats. L'amor està boig

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 7 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 17 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

-el sant patró ho sap- i cristal·litza en molt diverses manifestacions, des de l'enamorament sobtat de passió irresistible fins al casament per conveniència, com el que uneix convergents amb populars. Diguin el que diguin, un matrimoni en règim de beneficiaris que es resumeix en dues clàusules: l'abstenció del PP facilita l'aprovació dels pressupostos catalans i CiU, a canvi, s'empassarà totes les cullerades de vinagre econòmic que proposin Rajoy i l'Executiu central.

Convergents i populars s'ajunten per imposar un ajust dur que paguen, com de costum, els que tenen menys culpa de la crisi. Passen els mesos i no s'entreveu cap escletxa de llum; s'ha de passar de puntetes sobre les notícies perquè tot taca: una reforma laboral amb pocs aires de solucionar el drama de l'atur, el país al límit de la recessió, el deute català que no pot baixar més avall. Hospitals sense mantes. Mestres retallats i en peu de guerra. I, al damunt, l'únic projecte que parla d'ocupació és un horrible megacasino en pla Las Vegas que canvia el totxo per les escurabutxaques. La realitat està per sortir corrent, com Urdangarín.

No deixa de ser curiós com la crisi està transformant la percepció del temps: mirar cap al futur espanta tant que no queda un altre remei que atrinxerar-se en la immediatesa del present, en les faves comptades. Tot és un aquí i un ara tirànics perquè potser demà encara serà pitjor. En certes èpoques un no sap on trobar recer. Com deia Cortázar, un argentí irrepetible, «els llibres es van convertint en l'únic lloc de la casa on encara es pot estar tranquil». Els llibres o fer una mirada, entre els tràfecs que ens ocupen, al cel netíssim que han deixat els últims freds.