El Periódico

ÚLTIMA HORA El fiscal demana presó sense fiança per a l'expresident del Barça Sandro Rosell

Dissabte, 17 de març del 2012

L'Iñigo és galerista, té 33 anys, sap quatre idiomes. Durant més d'un lustre ens va posar al dia sobre pop surrealista al Born. La galeria va tancar. Després d'una idea d'obrir a Madrid que no va anar més enllà, se n'ha anat a París. La Joana és ballarina i es dedicava a això tan bonic que es diu gestió cultural; els seus ingressos han baixat dràsticament i actua en un creuer, cobrant en negre. El físic Rodrigo, de 26, canvia la UPC per Berlín. El Pere acaba d'estrenar els 30, toca el contrabaix i s'ha mudat a Estocolm. La Maria ha estat tècnica per a l'Administració, cap de premsa, cap de comunicació, cap de projectes, tècnica de formació, directora de tallers d'ocupació; ara viu a São Paulo.

No els preguntin què estan fent allà, perquè el problema és quan et preguntes què cony hi pintes aquí. Malgrat tot, són afortunats. Han dedicat els últims estalvis a provar sort i a anar a l'aventura, sense perspectives clares, fugint de la inactivitat i el pessimisme. Això no treu que acabin, com tants altres, a casa dels pares.

L'Óscar és autònom i va crear la seva pròpia productora teatral; va treballar en dos muntatges premiats. Ha tornat a Castelló. El Toni és arquitecte, ha tornat a Mallorca, on li paguen la meitat del que cobrava quan era mileurista. El bloc Els Nous Pobres, creat per Èric Lluent i Santi Pérez, recull el testimoni d'aquests joves conscients que allò de «sobradament pre-parats» era un prefix. Preparats per a tot menys per estar parats. Són inquiets.

Segons l'última enquesta divulgada pel Centre d'Investigacions Sociològiques, el 59,1% dels espanyols no es mudarien per una feina. Sí que ho fan si els en falta. Potser en aquest exili temporal no trobaran res, però no es donen per perduts. Salutacions des de Buenos Aires.

El delantero azulgrana sufrió una lesión muscular en el entrenamiento de este jueves