El Periódico

LA CLAU

Enric Hernàndez

Director

El populisme d'Obama

@Enric_Hernandez

El líder dels EUA potser no va satisfer totes les esperances dipositades en ell, però el món enyorarà el seu llegat ètic i la seva concepció del populisme

YOUTUBE / WHITE HOUSE

Dimarts, 10 de gener del 2017 - 10:40 CET

Si el diccionari Oxford ha entronitzat un neologisme, 'postveritat', com el vocable estrella del 2016, la Fundació de l'Espanyol Urgent (Fundéu) s'ha inclinat per un altre terme en voga, 'populisme', a causa de la mutació del seu significat. En efecte, la definició clàssica de 'populisme', "tendència política que pretén atraure's les classes populars", cedeix pas davant una nova accepció que l'enllaça amb les apel·lacions emotives als ciutadans i l'oferta de solucions simples a problemes complexos. Això, malgrat que el lèxic ja disposa d'una paraula per descriure aquestes pràctiques polítiques: 'Demagògia'.

Només Barack Obama s'ha rebel·lat contra l'estigmatització del terme 'populisme'. L'estiu passat, després del triomf del 'brexit' al Regne Unit i la victòria de Donald Trump a les primàries republicanes, el president dels EUA va instar a evitar que la "retòrica" que batega rere aquests moviments polítics s'acabi apropiant del populisme.

"A mi em preocupa la gent. Que tots els nens tinguin les mateixes oportunitats que jo vaig tenir i rebin una educació decent. Em preocupa la gent que treballa fort i no té opció de progressar. I que una mare treballadora tingui una guarderia en què confiar. I crec que hem de tenir un sistema fiscal just en què homes com jo paguem una mica més perquè altres, menys afortunats, tinguin les nostres mateixes oportunitats. I que ha d'haver-hi límits al sector financer per evitar debacles com les del 2007 i el 2008..."

"Suposo que tot això em converteix en populista. Algú a qui mai l'han preocupat els treballadors, la justícia social o la sanitat pública no hauria de ser definit com a populista només perquè diu una cosa controvertida. Això no és populisme; és xovinisme, o xenofòbia. O encara pitjor: cinisme".

ENYORANÇA

Ara que el cinisme, el xovinisme i la xenofòbia creixen per tot arreu i estan a punt d'habitar a la Casa Blanca, és hora de vindicar el llegat ètic que ens deixa Obama. Potser no ha satisfet totes les (exagerades) esperances dipositades en ell, però, amb la que ens ve al damunt, el món enyorarà la seva sana concepció del populisme. I més d'hora que tard.