El Periódico

La gestió pública

TONI MOLLÀ

Ombres xineses sobre l'IVAM

Al País Valencià la corrupció projecta sobre els polítics la imatge de la delinqüència

Divendres, 26 d'octubre del 2012

Al rebre el premi Planeta, Lorenzo Silva declarava fa uns quants dies el seu interès per abordar «el mal que pot fer un delinqüent amb placa». Les seves indagacions se centren, segons sembla, en la corrupció policial «perquè un policia delinqüent és el més perillós que existeix per a la societat, ja que fa servir els recursos de l'Estat contra els ciutadans i els posa al servei de criminals». El mateix Silva, en una entrevista concedida a EL PERIÓDICO, s'escandalitzava que, en la vida política realment existent, hi hagi «diputats imputats que segueixen formant part de grups parlamentaris». «No ho entenc», afegia, lacònic, com si la corrupció ficcionada fos més comprensible que la que patim tots, siguem aficionats a la literatura o no.

L'ENDEMÀ, la premsa (gènere literari fonamentalment realista) es feia ressò de l'operació Emperador, en què la policia va desmantellar una trama delictiva que hauria blanquejat més de 1.500 milions d'euros. Com passa amb tota xarxa d'interessos opacs que es preï, aquesta també té la seva part alíquota valenciana. En aquest cas, amb un component artístic realment molt propi del país, d'acord amb la premonitòria sentència de Don Miguel de Unamuno: «¡Sereu sempre uns nens, llevantins! ¡Us ofega l'estètica!» Com ja és sabut, el presumpte capitost de l'organització mafiosa investigada, Gao Ping, és un empresari xinès establert a Somosaguas (Madrid) entre les activitats del qual destaca la promoció de l'art xinès a Espanya i viceversa.

Doncs bé, segons va revelar fa uns dies el periodista de Levante-EMV Alfons Garcia, «el cap de la trama acapara el 40% de l'obra comprada per l'IVAM en cinc anys». Aquest organisme públic, l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), en un altre temps emblema de l'avantguarda europea, fa gairebé vuit anys que el dirigeix la popular Consuelo Císcar, germana del socialista Ciprià Císcar, exsecretària personal de l'expresident de la Generalitat valenciana Joan Lerma i dona de Rafael Blasco, exmilitant del FRAP (¡grup terrorista d'orientació proxinesa!), exconseller de la Generalitat ¡en època socialista i també en la popular, amb Eduardo Zaplana i amb Francisco Camps!

L'atzar ha volgut que les adquisicions de l'IVAM coincidissin amb diverses exposicions, comissariades per la mateixa Císcar, a l'Iberia Center for Contemporary Art, galeria d'art espanyol de Pequín presidida per Gao Ping. L'estreta connexió sinovalenciana es completa, així mateix, amb la promoció en diverses ciutats xineses i japoneses de l'artista plurimultidisciplinari (!) que firma les seves creacions personals com a RABLACI (acrònim de Rafael Blasco Císcar), fill de l'encara directora de l'IVAM i l'incombustible Rafael Blasco, ara imputat en el cas Cooperació amb 27 persones més i jutjat aquests dies pel Tribunal Superior de Justícia Valencià per unes quantes coses de no res: prevaricació, suborn, frau de subvencions, tràfic d'influències, malversació de cabals públics i falsedat documental. Encara que això últim, entre nos-altres els sicilians, dic valencians, no és cap notícia rellevant ni encara fet que sigui notícia, ja que els diputats imputats són el tercer grup de les Corts Valencianes: el 18% del Grup Popular.

En al·lusió al títol de la seva novel·la La marca del meridiano, Lorenzo Silva es va referir a les relacions entre Espanya i Catalunya afirmant: «El meridià, per sort només és una línia imaginària». I, certament, aquesta permanent confusió entre dos mons és la que pateix un quan intenta discernir entre la imaginació novel·lesca i la realitat prosaica de cada dia.

UNA CONFUSIÓ produïda potser per les ombres xineses que distorsionen i determinen la política valenciana des de ja fa massa dècades. Un art, el de les ombres xineses, que consisteix a interposar les mans entre una font de llum i projectar sobre la pantalla ombres que en realitat només semblen el que no són. I una confusió que ha convertit la política valenciana en un autèntic teatre de les ombres que avui es projecten sobre l'IVAM com ahir ho van fer sobre el cas Gürtel, la contracta de les escombraries, el saqueig del sistema de caixes d'estalvis, la cooperació internacional amb els «negrates» -Rafael Blasco dixit- o la gestió d'institucions culturals. I demà Déu dirà, i dirà.

Una conseqüència és que una enquesta de Metroscopia publicada el 9 d'octubre, Dia del País Valenciano, assenyalava que la corrupció és percebuda, juntament amb l'atur, com el principal problema entre els valencians. Lorenzo Silva hauria de novel·lar el mal irreparable per a la societat que provoquen els delinqüents electes, que exhibeixen amb cinisme la placa d'aforats, el seu vade retro, Satana (Aparta't, Satanàs) davant fiscals perepunyetes i jutges indomables. Periodista.

El colegiado canario dio su versión de la jugada en la que no concedió un claro gol legal al Barça en el Villamarín