elPeriódico.cat

Al seu país, a Nigèria, n'hi ha que fan hores a peu per anar a cercar aigua. Ell fa cada dia tres hores de camí per saciar la seva set de coneixement a la facultat de Biologia de la UB.

JOAN PUIG

Més informació

• Tags: Opinió, Raíz Temáticas El Periódico

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 88 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 23 de març de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

-¿Així és com li diuen? ¿Ola?

-És una versió curta del meu nom, per fer-lo fàcil a la gent d'aquí.

-¿I què li diuen? ¿Hola Ola?

-Els nens sempre em fan aquesta broma: «¡Hola, Ola! ¡Adéu, Ola!».

-¿Tan difícil de dir és el seu nom?

-Em dic Akinsulire Olakunlemi Precious. ¿L'hi escric?

¿Quan va arribar a Barcelona?

-Hi vaig arribar el 30 juny del 2009. La gent d'aquí valora la cultura i tenen més confiança en tu si parles la seva llengua, així que de seguida vaig començar a estudiar-la. Em va alegrar molt quan la Generalitat va dir que per renovar els papers has d'haver après català. Una llengua és la millor manera d'integrar-se. Però em costa expressar algunes idees.

-Si ho vol fer en castellà...

-És que el castellà no el parlo gens.

-¿Ah, no?

-És que no en sé. La gent em pregunta sempre en castellà, però jo els contesto en català i diuen: «¡Ostres!». Si em diuen que parli en castellà, començo: «Soy Ola...», però de seguida em surt en català.

-¿Per què va marxar de Nigèria?

-Sóc llicenciat, i allà era professor de batxillerat, funcionari...

-Tenia la vida resolta.

-Però no em podia imaginar els propers 35 anys de la meva vida fent el mateix. Allà no hi havia reptes per a mi i, si no hi ha reptes, no hi ha creixement, no hi ha vida.

-¿Què vol dir?

-No són els diners el que determina la vida, sinó el coneixement. Per això sempre busco l'oportunitat d'aprendre tot el que pugui: ciència, cultura, música... Si no fos aquí fent aquesta entrevista seria a l'ordinador o a la biblioteca. Cada segon que es perd no es pot recuperar; demà no es pot recuperar avui. Cada minut s'ha d'utilitzar de manera creativa, perquè al final de la vida no et penedeixis de res i en puguis estar orgullós. ¡El que passa és que aquí he trobat molts més reptes dels que m'imaginava!

-¿Com ara quins?

-A Nigèria la gent pensa que a la resta del món només hi viuen blancs que parlen anglès. Vaig pensar que arribaria aquí i que podria treballar i estudiar, però no va així. Ara he de marxar de la casa on m'estic i no sé on aniré. Ja he dormit al carrer un cop.

-¿Què és el que més l'amoïna?

-Vaig passar moltes nits plorant quan creia que no podria pagar la universitat. Em desesperava. Fins i tot vaig anar al metge, que em va donar unes pastilles per dormir. Me les vaig prendre dos dies i les vaig deixar: «Si continuo així, em moriré abans», vaig pensar.

-¿Què fa quan es troba tan baix?

-El dia que vaig marxar de Nigèria, la meva mare em va donar una carta amb uns apunts de tot el que havia d'observar: resar cada dia, anar a l'església, coses sobre salut, però sobretot sobre la vida espiritual. Sóc molt religiós i he de guardar els manaments de Déu. De vegades llegint aquests apunts ploro, però en principi m'enforteixen.

-¿És catòlic?

-Sóc mormó. Fa cinc anys que no falto a l'Església ni un diumenge.

-És alumne de Biologia a la Universitat de Barcelona. ¿Com hi va arribar?

-A Nigèria feia recerca sobre bolets medicinals. A l'arribar a Barcelona vaig escriure un correu a aquest senyor, el presentador de Caçador de bolets, Enric Gràcia, i em va dir que podia venir al laboratori de la facultat a aprendre. Després em van donar una plaça i ara faig quatre assignatures de tercer.

-¿Quin és el seu somni?

-Fer recerca i treballar en aquesta universitat, que m'agrada molt, però molt. Estar a la millor universitat d'Espanya és una oportunitat i n'estic orgullós. Teniu molta sort de ser d'aquesta part del món i no de l'Àfrica, però no valoreu el que teniu. Quan pregunto als estudiants què volen fer i em diuen que no ho saben, no ho entenc. ¡No tenen un objectiu! ¿Com es pot viure així?

-¿Aconseguirà el seu somni?

-Ho vaig deixar tot, aquí no tinc família ni amics i vaig a tot arreu sol com un mussol. No puc perdre l'objectiu de per què sóc aquí a la universitat, de per què sóc a Europa, perquè si el perdo la vida és com una merda. Les dificultats són part del procés, això és la vida. Me'n sortiré.