elPeriódico.cat

Hem arribat al congrés del Partit dels Socialistes de Catalunuya (PSC) amb candidatures obertes. Aquest fet seria rellevant si fruit d'un debat d'idees la tria per part dels delegats fos optar entre propostes diferenciades. Però té també un risc en el fet que vivim en una societat que es mou per la simplificació i resol els debats a base d'etiquetes. És el que ha passat en el procés final que porta al congrés que arrenca avui. Tots els analistes, encara ahir, apuntaven a converses entre alguns dels candidats per mirar de conformar un bloc catalanista.

LEONARD BEARD

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 9 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 16 de desembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

L'accent en el catalanisme d'uns comporta la negació implícita del catalanisme d'altres i posa els delegats, els militants, els simpatitzants, els votants i els catalans davant d'una alternativa falsa i inacceptable. És veritat que aquest etiquetatge ve més de fora que de dins. Però també és veritat que des de dins i mirant cap enfora hauríem d'afirmar amb rotunditat que el PSC és, des de la seva arrel fundacional, catalanista. Que tots els candidats ho són i que tots pensen en la «sobirania de les accions i de les posicions del PSC». Que el catalanisme del PSC, que la nostra voluntat d'erigir-nos en els fonaments del catalanisme d'esquerres, no és interpretat en exclusiva per ningú i que és justament l'amalgama que fa fort el projecte de futur que es debatrà en aquest congrés.

El catalanisme és un moviment que ve de lluny i que és transversal; que en algun moment ha sigut interpretat amb voluntat excloent per projectes de la dreta catalanista, però que ha tingut, de manera creixent, en les esquerres catalanistes una font enriquidora d'ideologia en la qual l'emancipació nacional i la defensa d'una societat plural i diversa n'és l'element principal.

Durant més de trenta anys, el PSC ha fet una contribució decisiva a la modernització de Catalunya, a la seva cohesió social, que han conduït a una societat permeable, on l'ascensor social ha funcionat bé. Pot ser que l'arrel dels problemes actuals del PSC se situï en el fet que els canvis socials propiciats principalment per les polítiques de progrés hagin allunyat les classes mitjanes emergents d'un partit que les va empènyer, i que ara no les acaba de representar. L'espectre social, la majoria social que aspira a representar el PSC, és la part més àmplia d'aquesta societat nova que entre tots hem ajudat a construir.

El catalanisme d'avui és territorial, és social i és cultural. És també nacional. El nostre catalanisme és de la Catalunya-ciutat; d'un país en xarxa. D'un país policèntric ben comunicat, equilibrat en les oportunitats i orientat a tenir cura del territori, del paisatge, dels valors ambientals, de l'equilibri i de la sostenibilitat si no esdevé una maleïda paraula que ho vol dir tot per acabar no comprometent a res. El nostre catalanisme és el de la llei de barris. Es fonamenta en els drets de les persones i els seus deures amb la col·lectivitat. Busca arribar a la cohesió social com a valor imprescindible; la igualtat de gènere, l'equitat, la sortida de la crisi amb esforç i sacrifici proporcionat als nivells de renda de cadascú la preservació dels serveis públics com a garantia màxima d'aquesta cohesió social construïda sobre bases no excloents. Un catalanisme que preserva i impulsa els drets lingüístics, la cultura i la identitat de Catalunya, el valor de la història i el valor del futur construït sobre aquestes bases.

Un catalanisme que tracta també dels drets nacionals. Que afirma que Catalunya és una nació. Que proclama la necessitat del màxim autogovern.

Un catalanisme que el PSC ha d'exercir amb «sobirania» sense hipoteques que laminin els compromisos essencials del PSC amb Catalunya i els seus drets. Un catalanisme que permeti emergir amb veu pròpia i amb posicions clares en el debat, cada cop més esbiaixat, pels corrents sobiranistes, però també més desguarnit dels compromisos socials bàsics per construir una societat moderna cohesionada.

Tota la vida he sigut i m'he sentit profundament catalanista. Fa una colla d'anys era, fins i tot, considerat un nacionalista, i ho sóc si això vol dir només que Catalunya és una nació. Penso, però, com en el seu moment van compartir Einstein i Campalans, que les paraules s'han d'emprar de manera ajustada i no abusiva. El PSC ha de voler representar aquest catalanisme i una societat en què l'emancipació de les classes populars i treballadores vagi acompanyada pel reforçament i el reconeixement de les classes mitjanes.

Em nego a acceptar una sortida d'aquest congrés que, per l'etiquetatge, pugui semblar que deixa el catalanisme com un sector minoritari i perdedor. El debat, si hi ha debat de candidats, no pot ser conduït des de l'eix del catalanisme perquè el catalanisme és de tots, ningú no se'l pot atribuir en exclusiva, ni en el PSC ni fora, i el PSC és i ha de ser tot ell catalanista. Guanyi qui guanyi, el nou PSC serà catalanista i tindrà en el seu catalanisme la baula que lliga passat, present i futur.

President del grup socialista al Parlament.