elPeriódico.cat

És clar que Montserrat Viñamata -comtessa de Medrano, néta del duc d'Almenara Alta, filla de la comtessa d'Alba de Liste i, fins al 1998, nora de la duquessa de Medina Sidonia- no és gent corrent. Però ella prefereix que la vegem així, al capdavant d'una empresa -The Georgian Manor House- que dissenya vestits educatius a mida a l'estranger.

jonathan grevsen

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 76 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 20 de març de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

-Em dedicava a la viticultura. Tenia una explotació agrícola i fins i tot vaig ser vocal del consell regulador de la DO Penedès. Quan vaig tenir els meus fills, em vaig interessar per la seva formació. Volia que fossin bilingües i rebessin una bona educació. Això em va portar a dirigir una empresa dedicada als estudis a l'estranger. Vaig visitar molts centres, fins a treballar amb més de mil a Anglaterra i els mateixos als Estats Units.

-¿Què és la bona educació?

-A part dels coneixements, la bona educació és respectar l'altre. Si has llegit, t'has mogut en diferents cultures i respectes les idees dels altres ets una persona educada.

-Per les seves mans deu haver passat molt fill de ric i famós.

-He tramitat els estudis d'un jove que avui treballa per al Govern xinès a l'Institut d'Energia Nuclear de la Universitat de Tsinghua, una altra és delegada a la universitat de Bath, he portat néts d'algun actor important, els fills d'un famós arquitecte britànic...

-¿En què consisteix la seva feina?

-Abans de res entrevistem el nen. Cal estudiar els paràmetres que marquen els pares, i les possibilitats acadèmiques del nen, així com el seu caràcter i els seus talents en esports i en arts. Sobre aquesta base seleccionem el col·legi.

-Un exemple.

-Imaginem que una jove amb talent va orientada al món tèxtil. Veurem si és millor portar-la a l'École de París, a la Domus Academy de Milà o al Saint Martins College de Londres. Per a accessoris, hi ha la Parsons a Nova York; i en joieria, Les Ateliers Horlogers de Suïssa.

-¿Així de fàcil?

-No. Per començar, hi ha una distància enorme entre la percepció que tenen els pares dels seus fills i com són els fills en realitat. S'ha de valorar el tema de la convalidació d'estudis. I solen demanar un informe d'anglès, les notes dels tres últims anys, un escrit del director del col·legi d'aquí i aportar el que al col·legi li pugui agradar.

-Això només és apte per a potentats.-Miri, per als anglesos el més important és l'educació, mentre que aquí es dóna més importància a la roba. La mare anglesa és capaç de no anar a la perruqueria per poder pagar la millor educació. A més a més, els nois amortitzen el que inverteixes perquè treballen des del segon any de carrera. I després hi ha opcions més econòmiques. Hi ha Irlanda, per exemple, sobretot si, en lloc d'un internat, el nen viu a casa d'una família.

-¿És partidària de l'internat?

-Totalment. Els nostres nens tenen la seva pròpia habitació, el seu ordinador, el seu televisor. No estan acostumats a compartir. A l'internat, és el primer que aprenen. A més, en l'educació anglosaxona tots els nens surten tocant dos instruments, parlant dos idiomes, practicant tot tipus d'esports i havent prestat serveis comunitaris. No perden el temps en absolut.

-¿No hi ha carència emocional?

-Si la selecció del col·legi està ben feta, el nen serà feliç en un parell de setmanes. I cada cinc setmanes, els envien una cap a casa.

-¿Vostè va estudiar en un internat?

-Les meves dues germanes grans sí que van estar internes a França, però jo vaig anar a les escolàpies del Masnou i d'allà vaig passar a l'institut públic de Mataró. Després me les vaig enginyar per anar a Barcelona a estudiar Dret.

-¿El títol li obre portes d'escoles i universitats de prestigi?

-No l'he utilitzat mai.

-Una curiositat. ¿Sent la responsabilitat d'una casa amb història?

-Em sento responsable de buscar per al client la millor educació del món, com més econòmica millor, perquè aquesta societat pugui competir.

-Doncs té una genealogia inacabable...

-Mai he donat importància als cognoms de casa meva. A alguns dels meus avantpassats els admiro -com els Fivaller, que van lluitar pels drets dels catalans-, però altres els considero uns encantats. A sobre vaig tenir la sort de tenir com a sogra la duquessa de Medina Sidonia, amb qui no es parlava d'aristocràcia en absolut. El que sí que vaig aprendre a casa és que educar-se és gairebé tan important com menjar.