El Peri骴ico

Ensenyament

Pere Vilaseca

Director de l'纑ea Pedag騡ica de l’Escola Pia de Catalunya

可s millor ser 'empollon' que bona persona?

S'han de treballar globalment les dimensions social, 鑤ica i racional de l'escola per ajudar a cr閕xer i preparar-se per viure en comunitat

可s millor ser 'empollon' que bona persona?

FERRAN SENDRA

Dijous, 11 de maig del 2017 - 17:44 CEST

Un twitt de no fa gaires燿ies爉encionava un estudi que conclo颽, i aix el titulava, la “col穕aboraci crea mediocres, no pas excel穕ents”. Tot llegint l’estudi, em venien a la mem騬ia dues viv鑞cies recents.

Primera: en una classe de segon d’ESO li pregunt鄓em a un alumne “excel穕ent”, si per a ell, treballar amb equips cooperatius爈i semblava positiu i/o l’ajudava a aprendre. La resposta va ser clarament negativa: “No, treballant tot sol aprenia m閟 matem鄑iques.” La seva mestra li va tornar a preguntar: “I no et sembla que treballant amb equip aprens m閟 coses, altres coses tamb interessants: dialogar, ajudar, cooperar, parlat en爌鷅lic...” El xicot no va dubtar a afirmar que efectivament,爀ra evident que aprenia altres coses, “per aquestes altres” s髇 coses que no cal que s’aprenguin a l’escola.”

APRENDRE A SER MILLOR PERSONA

Segona: fa pocs dies, una fam韑ia m’explicava que estava molt contenta de l’escola. Tenim un fill a primer d’ESO i una filla a cinqu de prim鄏ia. El xicot 閟, em deien textualment, 閟 molt “aplicat”, des que ha comen鏰t a treballar cooperativament, continua aprenent molt, per ara, encara que a vegades es queixi, tamb apr鑞 a ser millor persona. Al a filla petita els estudis li costen m閟, deia la mare, te bones habilitats per relacionar-se i es preocupa pels altres; ara tal com treballeu, apr鑞 millor i li agrada m閟 venir a l’escola. “Felicitats pel qu feu!”

A l’escola i en especial a l’escola obligat騬ia, qu volem dir quan diem “excel穕ents”? Qu volem dir quan diem “mediocres”? Aquesta 閟 la pregunta clau.

ELS ASPECTES EMOCIONALS I 萒ICS

可s millor ser “empoll髇” que bona persona? A l’escola sobretot ens han de preocupar els aprenentatges racionals, mantenint o deixant a un segon nivell els aspectes emocionals i 鑤ics?

Quina 閟 i ha de ser la missi de l’escola?

Jo diria que la resposta 閟 clara i suficientment fonamentada: cal treballar globalment les dimensions social, 鑤ica i racional. Separar-les pensant que es poden treballar de forma independent, des d’espais diferents, no podrem ajudar a fer cr閕xer persones preparades per a viure en comunitat i implicades en millorar el seu entorn.

Si creiem que una persona es m閟 excel穕ent perqu t una de les tres facetes molt m閟 dimensionada que les altres dues, no anem per bon cam.

INDIVIDUALISME I FALTA DE COMPROM蚐

La missi de l’escola 閟 global. Per aix, l’escola excel穕ent 閟 la que treballa i acompanya els nois i noies a desenvolupar aquestes tres dimensions de forma harm騨ica.

No ser que hi ha persones i institucions, tamb universit鄏ies, que ens volen demostrar que 閟 molt millor i m閟 efica l’individualisme, la manca de comprom韘 amb els altres i menys amb els m閟 febles...? Qu 閟 m閟 excel穕ent: una escola i un sistema educatiu neutres, que ensenyin sense educar, que no transformin la persona ni s’impliquin en la constituci d’un m髇 millor?

O m閟 aviat, en aquests casos s que s que caldria parlar, i amb propietat, de “mediocritat”?

No le asusta tener que ganarse la titularidad, pero tampoco quiere aburrirse en el banquillo