Emma Riverola Escriptora

En campanya electoral, el PP va deixar entreveure que derogaria l'article que permet avortar les noies de 16 i 17 anys sense el consentiment dels pares. Però Alberto Ruiz-Gallardón -aquell noi que semblava tan moderat enfront del papu d'Esperanza Aguirre- ha resolt que la minoria d'edat s'estén de per vida al sexe femení. Així, com que sembla que les dones no tenim ni capacitat ni discerniment per decidir sobre la maternitat, el millor és que l'Estat decideixi per nosaltres. Ni tan sols els supòsits de la ja superada llei de l'avortament del 1985 -el risc físic o psíquic per a la mare- són suficients per al flamant ministre de Justícia.

Més informació

• Bauçà versus Bauzá

• Tags: Opinió

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 02 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Que els partits es dediquin a guanyar eleccions i després -fins i tot l'endemà- anunciïn el que havien callat fins llavors ja no és cap sorpresa. Però mai en temes socials que ja estaven acceptats per la majoria de la població. ¿Com s'explica ara aquest retrocés? ¿I a on ens porta? ¿Als viatges a Londres reservats a les privilegiades o al perill dels avortaments clandestins? ¿Se li ha ocorregut a Ruiz-Gallardón posar-se en la pell d'una dona que, apallissada per la crisi, es vegi obligada a tirar endavant amb un embaràs no desitjat? Fa molt que les dones ens vam guanyar la majoria d'edat i la capacitat de decidir, en funció de la necessitat i dels principis ètics de cadascuna, sobre els nostres cossos. Aquest és el límit. Una submissió més és inacceptable.