El Periódico

Emilio Pérez de Rozas

Emilio Pérez de Rozas

Periodista

L'entrenador que es va quedar afònic en ple parlament

Dissabte, 13 de febrer del 2016 - 14:02 CET

Luis Enrique, perquè ho sapigueu, no menteix mai. Ni és així, ni en té necessitat, ni li agrada, ni el van educar així, ni li treu rendibilitat a mentir. Així que aquells que no van creure que, dimecres passat, a Mestalla, va necessitar l'ajuda, col·laboració i, sobretot, la veu del seu inseparable amic, col·laborador i ‘segon’, Juan Carlos Unzue, per reorganitzar l'equip i donar instruccions des de la banda, “perquè tenir partit cada tres dies és massa tralla per a la meva veu”, avui han tingut, en plena conferència de premsa prèvia a la difícil visita del Celta, del seu “estimat” Celta, la prova que era veritat.

Luis Enrique, de cop, s'ha quedat sense veu, afònic. I això que el ‘míster’ blaugrana estava com el dia. Assolellat, lúcid, brillant, sembrat, simpàtic, atent a tot, cordial, dialogant, amb gràcia. Havia tranquil·litzat tothom dient que Leo Messi estava com una rosa, vaja, recuperat ja de la seva petita intervenció (ningú ha confirmat que hagi escopit ja la pedreta dels trons) i, sobretot, havia posat pels núvols, com mai abans se l'havia sentit parlar de rival, perdó, de cap equip de futbol, el seu estimat Celta. Mai abans cap entrenador havia parlat tant, tan bé i millor d'un ‘team’ que Luis Enrique del Celta.

Anoteu, llegiu, llegiu. És l'únic que ens ha guanyat dues vegades. Perillós. Atractiu. És el que més em diverteix veure jugar per televisió. Atrevit. Valent. Descarat. Pressiona molt amunt. Té una idea de futbol, de voler tenir la pilota, jugar, tocar, permanent. Va sempre endavant. No et deixa espais. Se t'enganxa sense por. Fa moltíssimes coses bé. Té un gran entrenador. Té, potser, el millor director esportiu de la Lliga. Fitxa molt bé i amb criteri. Té i cuida el seu planter. Dóna oportunitats als joves. Sap què vol. No només amb mi, no, no, ja amb Eusebio a Segona i sense mitjans, era la bomba. Sempre intenta portar el pes del partit. Serà un partit preciós, molt, molt interessant. És un bloc que està per sobre de les individualitats.

Però, de cop, una veu de Madrid, perdó, perdó, d'una televisió de Madrid, li ha demanat si no seria hora que Neymar renovés, doncs “¿vostè creu, com opinen molts, que el Barça és l'equip ideal en què Neymar pot ser el millor jugador del món?” I Luis Enrique, sense immutar-se, gairebé sense somriure (ha estat a punt de fer-ho, ho juro), s'ha acostat al micròfon i ha dit amb un fil de veu : “Acabo de perdre la veu”. "¿Així que no hi ha resposta?", ha dit el reporter corresponsal de la TV de Madrid. “Acabo de perdre la veu”, s'ha tornat a sentir i, ja molt tènuament, gairebé de manera imperceptible ha afegit: “És una cosa que ja he contestat moltes vegades”. Com insinuant, clar, el que és, sens dubte, una cosa que ha dit mil vegades: el Barça és el millor club del món, el millor equip del món, els meus jugadors els millors del món i, per tant, sí, digueu als vostres que, en efecte, jo també penso (com ja he dit mil vegades) que Neymar no trobarà un millor lloc al món que el Barça per ser el millor del món.

Podria haver dit, però no ho ha dit (bé, no ha dit res de tot això perquè s'ha quedat afònic per 17 segons), “quan se'n vagi Leo Messi”.

TEMES

Títulos, mejora económica, nuevos retos, aprender con los mejores... Razones que han llevado a Paco Alcácer a emprender el camino hacia el Camp Nou

Así jugaron los futbolistas del FC Barcelona en su partido ante el Athletic en San Mamés.