El Periódico

Dilluns, 20 de març del 2017 - 18:39 CET

La reforma sanitària ha sigut la bèstia negra de totes les administracions nord-americanes. Una cosa que encara no entenem els europeus, aferrats des de fa anys a un Estat del benestar social cada dia més minvant.
  Hillary Clinton va ensopegar i va caure amb la reforma sanitària. Barack Obama va batallar per una reforma descafeïnada que, contra vent i marea, es va aprovar el 2010.
  Avui, el desmantellament d’aquella reforma, l’Obamacare, crit de guerra durant la campanya electoral republicana, és una de les prioritats de l’empresari Trump. Repeal and replace (rebutja i reemplaça) és l’objectiu d’un president que ha sumit la Casa Blanca en un caos total de mentides, mitges veritats, acusacions sense proves i filtracions que l’han convertit en una casa d’intrigues on els empleats viuen en una incertesa constant i a la qual alguns arriben sense el mòbil a la butxaca, per por de ser controlats, segons informen Politico i Time.
  L’Obamacare proveeix de cobertura sanitària 20 milions de persones a través del subsidi individual de plans d’assegurança i ha expandit el Medicaid (cobertura als més pobres). No obstant, un nombre de malalts més alt del previst ha fet pujar els preus de les pòlisses en alguns estats, i ha contribuït a augmentar les crítiques contra el pla.
  El Trumpdisaster proposa un sistema de crèdits fiscals per ajudar a comprar assegurances mèdiques, i eximeix les empreses d’oferir una alternativa de cobertura mèdica. La proposta republicana revocaria els subsidis que preveu l’Obamacare per ajudar els usuaris a comprar l’assegurança mèdica i frenaria l’expansió del Medicaid. El Trumpdisaster cobriria menys persones, ja que no obliga a comprar l’assegurança.
  El pla és un reciclatge de velles idees republicanes contra les quals es va enfrontar Obama durant l’elaboració de la seva reforma, avui en vies d’extinció. Però no serà fàcil. Alguns senadors republicans són reticents, no només perquè molts dels seus votants en són beneficiaris, sinó perquè el recent informe de l’Oficina Pressupostària del Congrés (BCO) preveu que el 2018 hi haurà 14 milions de nord-americans més sense assegurança mèdica. Xifra que continuarà creixent fins a 24 milions el 2026, totalitzant 52 milions de ciutadans sense cobertura.
  L’ultraliberalisme impregna la contrareforma que, segons Trump, propiciarà «una gran cobertura sanitària de manera més simplificada, molt menys cara i millor i es farà càrrec de tots». El problema és que, com sempre, el discurs simple i ambigu de l’empresari Trump no aporta arguments que ho justifiquin.
  El Trumpdisaster retrata un xoc d’ideologies. Mentre que l’Obamacare és un succedani del nostre concepte de salut com a dret universal, per als republicans la cobertura sanitària és una qüestió de mercaders.
  L’empresari Trump segueix obstinat a fer «America greater». Difícil compaginar baixades d’impostos, inversions per renovar les velles infraestructures i creació de milers de llocs de treball. ¡Trump segueix quadrant el cercle!

El presidente del Barça, Josep Maria Bartomeu, anunció el acuerdo tras la reunión de la junta directiva