Enric Sala
Periodista
Avui entrem al març i, si no hi ha un gran imprevist a l'agenda de la política -una activitat en què la lògica no sempre impera i on el que ahir semblava un axioma avui és una simple fabulació-, d'aquí un any Espanya anirà a les urnes. Per això seran molt freqüents d'aquí fins llavors els sondejos dels mitjans de comunicació. Ahir, dos diaris de tendència molt diferent -La Razón i Público- servien dues enquestes, amb un resultat molt semblant: el PP avantatja el PSOE en uns 13 punts (46% enfront del 33% en un cas, 44% enfront el 31% en l'altre), una distància que, amb lleus oscil·lacions, es manté des de fa tres mesos. Público no va traduir els seus percentatges a escons, però és probable que impliquin la majoria absoluta per al PP que sí que va aventurar La Razón: ni més ni menys que fins a 64 diputats més que el PSOE (187 per 123).
Informació publicada en la página 8 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 01 de març de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)
Per als socialistes és un repte de grans proporcions remuntar fins a invertir aquesta tendència que porta Mariano Rajoy a la Moncloa. I el mal és que l'oasi en què podrien aprovisionar-se de força i moral -les autonòmiques i municipals del 22 de maig- no ofereix una perspectiva extraordinàriament favorable. Andalusia, un dels grans graners de vots del PSOE i el principal símbol del seu poder territorial -governa la regió des de 1982-, passarà a mans del PP segons el que indiquen les enquestes. Dos diaris també molt diferents i distants (El País i Abc) coincidien ahir a pronosticar per als conservadors 57 dels 109 escons de la Cambra autonòmica, és a dir, majoria absoluta. En el que no hi havia sincronia era en l'anàlisi de l'esgotament socialista: mentre el diari de centreesquerra al·ludia a la crisi econòmica, el desgast de tres dècades de govern, el lideratge difús de José Antonio Griñán i, més recentment, l'escàndol dels ERO falsejats, el rotatiu d'arrelament monàrquic recorria al llenguatge inflamat: «El PSOE ha teixit una espessa xarxa d'interessos creats i clientelisme corrupte, un règim d'amiguisme subvencionat, contractació pública abusiva i lleialtats comprades», i enfront d'això «s'imposa el lideratge que pacientment ha fabricat Javier Arenas al PP andalús, una tasca difícil que durant anys ha sabut transmetre per tots els pobles i capitals». Encara hi ha classes, segons sembla.
24/05/2012 Societat
24/05/2012 Barcelona
24/05/2012 Economia
24/05/2012 Societat
23/05/2012 Economia