El Periódico

siscu baiges

Siscu Baiges

Periodista

¿I si Jordi Pujol no hagués existit?

Diumenge, 3 d'agost del 2014 - 13:52 CEST

La querella contra Jordi Pujol i la resta de membres del Consell d'Administració de Banca Catalana la van presentar els fiscals José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo el maig de 1984. Dos anys després, l'Audiència Territorial de Barcelona va desestimar els processaments demanats en aquesta querella. Per enmig, el 1985, es va estrenar "Regreso al futuro", una pel.lícula de Robert Zemeckis, protagonitzada per Michael J.Fox. Tinc dubtes que Jordi Pujol l'hagi vist, però la seva confessió, el passat 25 de juliol, que ha tingut diners ocults a l'estranger durant 34 anys, me l'ha recordat. En aquesta pel·lícula, Michael J.Fox ha de tornar al passat per aconseguir que els seus pares es trobin. Si no se'n surt, ell i la seva família no existiran mai.

Si féssim un "flash-back" i ens situéssim a la Catalunya dels anys vuitanta, podríem re-escriure una història diferent sense Jordi Pujol? La Catalunya de 2014 no tindria res a veure amb la que tenim si Jordi Pujol no n'hagués estat mai el seu president o hagués dimitit del càrrec arran del cas Banca Catalana?

Pujol va arribar a la presidència de la Generalitat el 1980 gràcies al vot d'un Parlament que era majoritàriament d'esquerres. CiU va obtenir 43 diputats. El PSC de Joan Reventós, 33. El Partit Socialista Unificat que encapçalava com a independent Josep Benet, 25. Els centristes de Catalunya d'Antoni Cañellas van obtenir 18 diputats i l'Esquerra Republicana d'Heribert Barrera, 14. Al Parlament hi van entrar també dos diputats del Partit Socialista Andalús. PSC, PSUC i ERC sumaven 72 diputats, quatre més que la majoria absoluta.
Però ERC va sumar els seus vots als centristes i als de CiU i van obrir les portes del Palau de la Generalitat a Jordi Pujol. A canvi, Heribert Barrera va ser elegit president del Parlament. Els malpensats creuen que Barrera va obtenir més compensacions.

Podria Oriol Junqueras tornar al passat, ara que coneix la confessió de Pujol, i convèncer Barrera perquè fes Joan Reventós el primer president socialista de Catalunya? Voldria?
El 29 d'abril de 1984, poc abans que es presentés la querella contra Pujol i els dirigents de Banca Catalana, CiU va obtenir la majoria absoluta en les noves eleccions al Parlament. Ara s'ha sabut que Jordi Pujol feia quasi quatre anys que tenia diners amagats a Suïssa. Si la querella hagués prosperat o Pujol hagués dimitit per voluntat pròpia, ¿què hauria passat? A la candidatura de Barcelona el succeïen Miquel Coll i Alentorn, dirigent d'Unió Democràtica que va ser elegit president del Parlament en substitució d'Heribert Barrera, i Macià Alavedra. És a dir que el candidat natural per ocupar el lloc deixat vacant per Pujol era Alavedra. "Fin de la cita".

Hi ha qui creu que si Reventós hagués accedit a la presidència de la Generalitat el 1980 avui Catalunya seria un model mundial de societat justa i igualitària, on el debat independentista no hauria cuallat. I hi ha qui creu que, més aviat o més tard, la reivindicació sobiranista ens hauria portat on som ara.

Impossible saber-ho. L'únic que és segur és que molts catalans i catalanes voldrien acompanyar Michael J.Fox en el seu viatge al passat i esborrar la seva presència, el 31 de maig de 1984 a la plaça de Sant Jaume, en l'acte de "desgreuge" a Jordi Pujol, pel seu processament pel cas Banca Catalana.

TEMES

Marco Verratti se muestra sorprendido ante la versión ofrecida por la 'Gazzetta dello Sport' sobre su reunión con el PSG