El Periódico

Venta entradas Los Secretos cabecera

Divendres, 8 de juliol del 2016

Acabi com acabi el pols entre l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de l'Interior, amb la prohibició de reobertura del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca dictada pel consistori, al·legant la falta de llicència, i el fet consumat de la seva posada en funcionament executada per la Delegació del Govern i el ministeri, el gest de denegar la seva reobertura posa de nou sobre la taula la necessitat d'acabar amb el forat negre en el nostre ordenament jurídic que signifiquen els set CIE existents a Es­panya.

Creats per la llei d'estrangeria, són establiments de detenció no penitenciaris en què es manté internats un màxim de 60 dies, en unes condicions pitjors que les d'una presó, aquells estrangers que, al no tenir permís de residència o haver-los caducat, se'ls ha obert un expedient d'expulsió. Als CIE també s'hi interna reclusos estrangers condemnats a penes inferiors a sis anys i per decisió judicial, en aplicació de l'article 89 del codi penal, se'ls commuta la pena per l'expulsió al seu país. Així es barregen a les habitacions delinqüents amb sentència ferma i immigrants sense papers que van ser identificats per la policia i se'ls ha iniciat un expedient d'expulsió.

A causa de l'absència de normativa de funcionament, i vivint-se situacions d'arbitrarietat, vulneració de drets socials, sanitaris i de defensa jurídica, es van realitzar diverses campanyes de denúncia, una d'elles impulsada per EL PERIÓDICO, gràcies a les quals el Govern va aprovar el 2014 un reglament que, lamentablement, va canviar poc les coses. El CIE de Barcelona ha estat tancat aquests mesos per ordre del jutge d'estrangeria que va exigir que se solucionés la insuficiència de dutxes, aigua calenta i lavabos.

Llei d'estrangeria

Deixant de costat els estrangers condemnats, que podrien estar els dies previs a la seva expulsió en un centre penitenciari pròxim a l'aeroport o port pel qual seran deportats, molts dels immigrants que hi ingressen perquè no tenen papers acaben en llibertat i la seva expulsió no es consuma després de setmanes d'angoixa. Molts dels que ingressen al CIE de Barcelona són subsaharians inexpulsables que van arribar a Melilla, i com un mer tràmit, passen unes setmanes al centre de la Zona Franca fins a quedar en llibertat.

No defenso, excepte comptades excepcions, l'expulsió d'aquells immigrants que no tenen papers. Però si lamentablement, tenint en compte la vigència de la llei d'estrangeria i les obligacions d'Espanya amb la Unió Europea, algú ha de ser expulsat per la falta administrativa de no tenir papers, no se l'ha de sotmetre ni a ell ni als seus familiars al turment d'estar durant dos mesos al CIE i patir la loteria de no saber si demà sortirà o serà expulsat. Com que no són delinqüents, existeixen altres procediments de control mentre s'està tramitant el seu ex­pedient, com podrien ser l'obligació de personar-se diàriament a la comissaria o el braçalet localitzador.

El ahora delantero del Milan recordó que "me perjudicó la comparación con Messi, Leo solo hay uno"