El PP ha trigat pocs dies a fer efectiva la substitució de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania per una altra que tindrà el nom d'Educació Cívica i Constitucional. A l'oposició, els populars es van oposar vivament a la introducció en el currículum de Secundària d'una matèria que va ser qualificada al seu dia com una eina d'adoctrinament. Sense anar més lluny, així la va adjectivar el ministre d'Educació en la seva compareixença d'ahir al Congrés, i va afegir que l'objectiu de la reforma proposada és «formar ciutadans lliures i responsables». ¿Que potser Educació per a la Ciutadania no mirava d'aconseguir el mateix? ¿En què consistirà la nova assignatura, quins continguts tindrà?

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 01 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Estem davant un debat de calat ideològic perquè sota conceptes genèrics poden amagar-se múltiples lectures. Educació per a la Ciutadania ha estat, amb els seus defectes, un intent d'integrar els principis del respecte, de la convivència i de la democràcia, en la seva extensió més àmplia, en el panorama educatiu espanyol. Pel que sembla, la dreta neoliberal no ho percep d'aquesta manera, segurament perquè estem parlant d'un país amb massa rèmores històriques, amb massa carències i amb un dèficit insultant de cultura com a sinònim de civilització. Una dreta que no hauria de presentar-se amb ànims de revenja, amb vestigis antiliberals o amb una desconcertant i amenaçadora política de fer creu i ratlla.