El Periódico

Gent corrent

CARME ESCALES

«A la Gran Bretanya, les cultures es barregen. Aquí no»

Transmissor entusiasta del seu idoma, l'anglès. Va créixer a Birmingham i ha fet classes a Tailàndia.

Dimarts, 28 d'agost del 2012

Luke Holmes (Gal·les, 1983) va treure el nas a Catalunya per primera vegada a través de les pàgines d'Homenatge a Catalunya, de George Orwell. Durant anys va estiuejar amb els seus pares a la Costa Brava i els festivals de música electrònica el van fer comprar molts bitllets d'avió a Barcelona, on viu des de fa dos anys. És professor d'anglès a Vilade-cans, en una escola -Vila d'Arts- en què un idioma s'aprèn com s'aconsegueix fer sonar bé un instrument: deixant-lo sonar molt.

-¿Sona l'anglès a Catalunya?

-Quan véns com a turista, t'entenen i et parlen en anglès, als hotels, a la Sagrada Família... Jo sempre he vingut amb els meus pares de vacances i ells només parlaven anglès.

-Ara, com a veí -de Gràcia- i professor, puntuï de l'1 al 10 el nivell d'anglès dels catalans, al carrer.

-Bé, està millorant...

-No, no sigui tan educat. Aquí tots tenim un veí que té l'anglès com a assignatura pendent.

-A Barcelona, en barris com Gràcia, amb molts estudiants i professionals liberals, seria un 7 o un 8. Als pobles, un 2 o un 1, és que no tenen televisió o cine en anglès. Però a Anglaterra, un 8; el 10 el dono a Noruega. A més a més, Anglaterra, en francès o alemany, obté un zero.

-És clar, l'anglès és la llengua del món. ¿També diuen els anglesos que la del futur serà el xinès?

-Jo crec que això és un tòpic. Encara que el mandarí s'imparteix a les escoles britàniques de més prestigi.

-¿Per què va escollir viure a Ca-talunya?

-Vaig triar Barcelona. Havia vingut al Sónar i al Primavera Sound -m'encanta la música electrònica- i gràcies a aquests festivals, que em semblen els millors del món, vaig disfrutar molt del ritme, l'ambient i el caràcter d'aquí. A més, és una cultura amable.

-¿Però a Anglaterra només es parla de Barcelona, mai de Catalunya?

-Els professors d'universitat parlen de Catalunya. Al carrer es parla de Barcelona, dintre d'Espanya.

-I vostè, ¿on sent que viu?

-Jo visc a Barcelona i treballo a Cata-lunya.

-¿Nota gaires diferències dins i fora de la ciutat de Barcelona?

-Als pobles, no entenc res. Quan me'n vaig al Montseny, sóc un turista una altra vegada, com quan estic amb un grup tancat de catalans.

-Barcelona és més multicultural.

-Sí, però aquí les cultures no es barregen. Hi ha molta gent de diferents parts del món vivint a la ciutat i cada un va amb els seus.

-A les ciutats britàniques també hi ha guetos.

-Sí, hi ha el barri dels africans, o el dels pakistanesos, però entre ells hi ha més relació que aquí. El teu metge és africà i no et sembla estrany, això aquí encara és rar.

-¿Què més li sembla estrany aquí respecte al seu estil de vida anglès?

-Una cosa que tots els meus amics també diuen: que aquí, quan la gent va pel carrer no té en compte el ritme de les altres persones, el sentit de l'espai de cada un. A Anglaterra, l'espai personal és més gran. Potser això als pobles no passa tant i aquest espai es respecta més, però a Barcelona jo ho noto molt, t'envaeixen.

-I aquí, al parlar, tenim una tendència a tocar l'altre, ¿Ho nota?

-Sí, i m'ha sorprès molt al principi. Encara reacciono, sense adonar-me'n, més fredament, com som els anglesos. Però jo vull aprendre a estar còmode amb això, és només un gest cultural.

-Per fer-ho cal barrejar-se. ¿No creu que les parelles mixtes, de dues cultures, són una bona inversió?

-Sí, són una inversió per als fills, que creixen amb idiomes i això els pot facilitar trobar més feines.

-Digui'm una cosa bona i una de dolenta de Barcelona.

-Bé: el transport públic és més barat que a Anglaterra. Dolent: per anar a la piscina, s'ha de pagar més de 6 euros. A Anglaterra, una lliura.

-A la seva foto -emula Mo Farah, or en els 10.000 metres que va dibuixar un cor amb els braços- veig que els Jocs Olímpics l'han marcat.

-Sí, hi vaig estar i mai havia vist un Londres tan obert. Fins i tot a la Tate Gallery tothom et saludava. Per això he volgut fer-me la foto amb el gest de l'atleta, l'esperit olímpic d'unió i amor entre cultures. Significa molt per a mi en aquests moments poder agrair l'amabilitat de Catalunya.

-¿Què li agradaria aconseguir ara?

-Un grup per tocar la bateria.

Manuel Agudo 'Nolito' ya es nuevo jugador del Manchester City de Pep Guardiola después de que el club 'skyblue' haya hecho oficial su fichaje

Florentino Pérez, presidente del Real Madrid, ha puesto su punto de mira en cuatro fichajes de relumbrón que requerirán una inversión estratosférica de casi 400 millones de euros