N o sé quantes persones van resistir fins a quarts de dotze de la nit per veure el reportatge de Montse Armengou i Ricard Belis sobre la confrontació històrica, conceptual i política entre monarquia i república. Poques, segur. El programa va arribar després d'un partit de futbol de la Champions i després d'un resum dels gols del Barça a la Champions del dia abans (que ningú no havia vist, pel que sembla) i després d'uns quants anuncis i després de bromes esportives i no tan esportives. En definitiva, tard. I va acabar tard, és clar, amb molts telespectadors que van desertar del debat d'idees que proposava TV-3 després de quasi dos anys de congelació, després de polèmiques i d'enervaments per part de qui no veia clar que es plantegés la possibilitat, si més no teòrica, d'un canvi de règim.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 17 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

El cert és que, com he llegit en molts fòrums, no n'hi havia per tant. O hi va haver molts retocs, en el reportatge emès, o hi ha més cues de palla de les que podíem sospitar. ¿El millor? El repàs històric a les ombres d'una monarquia instaurada pel franquisme. ¿El pitjor? La percepció d'una futura república a partir de testimonis que descrivien una atmosfera anciana, antiga. En tot cas, és admirable que una televisió pública s'atreveixi a parlar (encara que sigui tard) d'un tema com aquest. ¿Admirable? ¿Atrevir-s'hi? Actuar així, ¿no hauria de ser normal i senzill en un país democràtic?