El Periódico

tu i jo som tres

Ferran Monegal

Nuria Roca i la pancatalanitat de TV-3

@MonegalFerran

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.

Dilluns, 19 de juny del 2017

Des que es va anunciar oficialment que Nuria Roca havia sigut fitxada per TV-3 perquè a partir del mes de setembre intenti ressuscitar-los Els matins, a casa ens la vam mirar amb una immensa tendresa. És una presentadora molt elegant. El seu ADN posseeix el gen de la finor. Ara mateix està entretinguda conduint 'Fantástic dúo' a TVE-1. És un programa pel qual, en principi, ningú donava un duro. Però gràcies a ella aquest concurset musical sobreviu amb molta dignitat i amb audiències que ja arriben als dos dígits, cosa que per a TVE és un miracle. Nuria Roca Granell, que és de Montcada de l’Horta, presenta el Fantastic duo en castellà. No se li nota cap mena d’indici d’accent valencià. Però jo crec que quan aterri a TV-3 deixarà de reprimir-se i amollarà tot el seu valencianisme lingüístic en tot la seva arborescent esplendor. El nou director de TV-3, Vicent Sanchis, que també és de València, tenint Nuria Roca a 'Els matins', i repescant la mallorquina Victòria Maldi una vegada hagi acabat aquell infumable programa que es diu 'No perdis el compàs!', Sanchis, els deia, estarà en condicions d’acariciar el 'pancatalanisme televisiu dels Països Catalans'. Només li faltarà recuperar el nostre admirat Pere Codonyan, separat del grup, i reintegrar-lo a la seva delegació de Perpinyà, a la Catalunya Nord. No sabria dir-los, francament, si Nuria Roca aconseguirà aixecar 'Els matins'. Jo li aconsellaria que quan debuti a TV-3, recordi aquell lúcid sarcasme que va escriure Vicent Andrés Estellés: «Pots morir de gust. Pots morir d’èxit inclús moltíssimes vegades. Però ves alerta no et moris ara en caure de l’escala».

TV-3 A PUERTO RICO

Aquesta setmana que acaba de finalitzar hem vist que TV-3 ha seguit amb molta devoció el referèndum de Puerto Rico. Fins i tot van manar a Raquel Sans que agafés un avió i es desplacés de Washington a San Juan. ¡Ah! Comprenguem l’excitació que els ha vingut: en aquests moments qualsevol consulta o plebiscit que es faci en qualsevol lloc del món els produeix una atracció bàrbara. És natural. És l’exaltació d’un contrast: el que altres poden fer i aquí està vetat. De totes maneres, no sé si el resultat de Puerto Rico els deu haver complagut. Ha guanyat per aclaparadora majoria l’opció de l’estadidad, o sigui, volen ser l’estrelleta número 51 de la bandera nord-americana. L’opció de la 'independència' ha quedat residual.

El filial regresa a la División de Plata dos años después de perder la categoría