Aquest diumenge molts ciutadans han sortit al carrer per manifestar-se. Ho han fet responent a la crida d'unes organitzacions -els sindicats de treballadors- a les quals la Constitució espanyola confereix una importància singular.

LEONARD BEARD

LEONARD BEARD

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 7 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 21 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Dos dies abans, en la compareixença de premsa posterior al Consell de Ministres, se'ns va criticar per complir amb el mandat constitucional: defensar els interessos que ens són propis. I es va fer lliscar una acusació greu i falsa: que al defensar els drets dels treballadors estàvem sent els causants que milions de persones continuessin a l'atur. La seu de la Presidència del Govern, que ho és de tots els espanyols, no és el lloc per llançar aquestes acusacions.

El diumenge 19 de febrer s'ha produït un acte de rellevància social i política. Quan la població es manifesta, i ho fa amb presència nombrosa, sempre ho és. Però, en aquesta ocasió, les manifestacions a les ciutats principals, amb una assistència que ningú hauria de menysprear, rebutjaven les decisions d'un Govern que acaba d'aconseguir el poder i que ho ha fet amb propostes totalment diferents de les que aplica ara.

Que ningú s'enganyi sobre els motius de la protesta. Els sindicats sabem que hem obert una via democràtica per encarrilar un gran malestar i temor d'una part important de la nostra societat. Perquè expressi de manera democràtica el rebuig a una imposició injusta que, si no es corregeix, alterarà el model de convivència del qual ens vam dotar fa més de 30 anys.

El nostre objectiu no és confrontar ningú, sinó corregir aquesta desviació social i laboral. A Espanya, la pobresa i l'exclusió no només s'estan incrementant, sinó que amenacen de fer-se cròniques. Si la cancellera alemanya no accepta flexibilitzar l'objectiu de dèficit per a aquest any, ens podem trobar davant d'una situació molt més complicada. Les previsions del president del Govern són que es continuaran destruint llocs de treball el 2012 i el 2013. Llavors, ¿quins efectes podem esperar d'una reforma que se centra a reduir els costos de l'acomiadament? ¿Algú ens pot explicar de quina manera el fet d'abaratir l'acomiadament, en plena recessió, tindrà com a efecte que s'acomiadi menys?

El Govern del Partit Popular està construint un missatge de por i crispació, intentant enfrontar els aturats amb els sindicats. S'arrisca a fer miques el contracte social que es va firmar amb la Constitució. Pensem que s'equivoca. Encara és a temps de rectificar i de buscar decididament el suport de tothom en una situació d'emergència com la que viu el nostre país.

La reforma laboral conté una transformació radical de les nostres relacions laborals. Estableix un acomiadament més fàcil i barat -el 44% de les empreses que cotitzen a la borsa espanyola poden acomiadar amb aquesta legislació pagant una indemnització de 20 dies per any treballat i fins a un màxim de 12 mensualitats-. Es legalitza un nou contracte de durada anual i amb cost d'acomiadament zero. Pot aconseguir eliminar la dualitat del mercat de treball per la via de convertir pràcticament tota la població activa en treballadors precaris. Se suprimeix de fet la necessitat d'autorització administrativa per portar a terme acomiadaments col·lectius. S'amplia el poder de l'empresari per no aplicar el conveni en vigor, incloent-hi el salari. El conveni d'empresa té prevalença sobre qualsevol altre i no aplicar-lo pot ser decidit per l'empresari amb tres treballadors elegits per aquestefecte; amb aquesta mesura no només es deixa sense cobertura el treballador, també s'està estimulant el dumping social.

La reforma, que ja ha entrat en vigor, propina un fort cop al dret del treball, desvirtua la tutela judicial i debilita la capacitat de negociació dels sindicats en profit de l'empresa. Des de diferents sectors s'ha qualificat com el retrocés més gran en drets laborals de la democràcia.

ReiterEm la nostra disposició al diàleg per aconseguir una modificació substancial en el tràmit parlamentari, però no ens enganyem. Som al davant d'un Govern que ha escrit amb la ploma més radical de la patronal. Un sector de comportament i paraula incerts.

Fa cent dies, a l'oposició, l'avui president del Govern prometia la felicitat, avui anuncia el purgatori, sense data de sortida. No se li pot atribuir ignorància. Molts ciutadans i treballadors li han dit aquest diumenge que no pensen resignar-se, que no pensen caure en la trampa d'enfrontar generacions d'espanyols, les que tenen feina contra les que aspiren a tenir-ne, perquè intueixen que, per aquest camí, totes acabaran estant en precari. Li han dit que estan disposats a defensar els seus drets i el futur dels seus fills, i també a contribuir responsablement a fer que el nostre país no avanci cap a una desigualtat i una descomposició social més gran. Com hem fet sempre. Secretari general de la UGT.