El Periódico

UN PAÍS ESPERPÈNTIC

Olga Merino

Periodista i escriptora

'La escopeta nacional'

@olga_merino

Encara que pugui semblar cinisme, el que va fer Pujol Ferrusola és en realitat una subtilíssima capacitat d'anàlisi perquè el conjunt de les Espanyes no ha emergit de l'esperpent

Dissabte, 29 d'abril del 2017 - 19:22 CEST

Que immens que estava José Sazatornil a La escopeta nacional, malgrat que el primogènit dels Pujol no aconseguís recordar el nom en la seva declaració. Quan intentava justificar moviments de fons i tripijocs fallits davant el magistrat, el júnior va dir que se sentia com l’actor barceloní, igualet que el pagafantas de Saza, tot ell nas, que encarna a la pel·lícula de Berlanga un fabricant català de porters automàtics. El pobre Jaume Canivell de la cinta acaba pagant la festa i la cacera a la finca del marquès de Leguineche, on es presenta amb l’esperança de contactar amb un ministre franquista perquè l’ajudi a col·locar l’invent tecnològic a les llars de la classe mitjana. Jordi Pujol Ferrusola també va assegurar que té «problemes per viure», molt en la línia del «no en tenim ni cinc» de la matriarca al Parlament. Grans frases per a la posteritat, com aquella d’«ens han fet fora de casa».

Encara que pugui semblar cinisme, el que fa Pujol Ferrusola és en realitat una subtilíssima capacitat d’anàlisi perquè el conjunt de les Espanyes no ha emergit de l’esperpent que La escopeta nacional pretenia reflectir fa 40 anys. Avui com llavors, segueixen estilant-se les munteries (a Blesa, de Caja Madrid, i al Rei emèrit els fan tornar bojos), els embolics amb amants (ni tan sols Bárbara Rey ha sortit d’escena), els càntics falangistes en els enterraments i sobretot l’untament, l’alegre vaivé dels sobres.

Amb el lleu gir argumental que ara no es tracta de greixar un negoci d’intèrfons, sinó una panòplia d’aeroports fantasma, de trens que no porten enlloc i de subvencions fraudulentes. Tant si es tracta del 3%, la corrupció del PP o les martingales del PSOE andalús. ¿Fins quan durarà? ¿Era això la democràcia del consens?

En van dir Transició modèlica, però depèn de per a qui. Perquè al ciutadà corrent no l’abandona la sensació d’estar ficat a la pell d’Alfredo Landa en una altra pel·lícula de l’època, titulada Cateto a babor. Per als joves, molt millor una fita diferent del landisme, Vente a Alemania, Pepe

El club quiere cuatro fichajes y se va a gastar 230 millones de euros