La possibilitat que les pròximes eleccions autonòmiques catalanes se celebrin segons una nova llei electoral s'han esvaït completament vistes les dificultats d'avançar de les dues forces més importants del Parlament -CiU i PSC-, empantanegades en els dos ingredients essencials a discutir: el mapa de les circumscripcions i els criteris de representació. CiU s'inclina per fragmentar el territori amb més districtes electorals que els plantejats pels socialistes; aquests aspiren que la demografia sigui el paràmetre principal de representació, mentre que els nacionalistes volen fer prevaler el territori. En suma, els uns i els altres aspiren que la llei afavoreixi més els criteris que els resulten més favorables.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 17 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Desencallar el vaixell és d'una enorme complexitat, no només perquè la reforma electoral requereix una majoria qualificada, sinó perquè CiU i PSC no estan disposats a fer un pas sense tenir assegurat que no corren cap risc. Cosa que explica que, amb tota seguretat, les eleccions del 2014 se celebraran d'acord amb el sistema utilitzat fins ara, amb freqüència criticat i bastant desequilibrat al fer prevaler el territori davant la demografia.

La llei electoral és material altament sensible a tot arreu, i s'ha de partir d'un fet incontestable: qualsevol modificació requereix un gest previ de generositat dels grans partits. En cas contrari, la discussió es pot eternitzar fins i tot més enllà de les previsions actuals. De moment, la ponència ad hoc destinada a elaborar un projecte brilla per la seva absència, i si d'aquí a l'estiu no s'ha constituït i s'ha posat a treballar, està decidit que tot el procés s'endarrereixi fins a la pròxima legislatura. Cosa perfectament sensata per evitar que s'arribi al tram final de la present amb més animositat política de la que sol precedir una campanya electoral.

El que no sembla haver arribat a l'ànim dels partits és que la prolongació sine die del sistema en vigor no és precisament res que els prestigiï. Més aviat transmet la imatge que són presoners d'una cosa que, si canvia, pot debilitar la seva representativitat. I prefereixen protegir-se davant d'aquesta eventualitat a reconèixer que la norma actual està lluny de ser la més justa de totes les possibles.