Ales tragèdies clàssiques és el cor el que diu el que el protagonista no pot o no sap dir. És el cor qui sap el que està en joc. Doncs bé, després del que s'ha publicat en aquest diari, sembla que l'únic que falta per saber és quan anunciarà Jordi Hereu que no opta a ser candidat el 2015. «L'home verdaderament honest és el que no s'ofèn per res», deia el moralista La Rochefoucauld. I Hereu ha donat de sobres mostres d'això. Com també de ser un eficient gestor. La bona salut de les finances barcelonines és un tresor en aquests temps d'institucions a punt de fer fallida. Però no va saber aixecar a temps cap bandera política ni tornar els cops dels contrincants. Els seus assessors no van aconseguir tampoc polir una oratòria ampul·losa, ineficaç en l'era de Twitter. Ara, en canvi, fixin-se, a Xavier Trias el pentinen cada dia i porta unes modernes ulleres amb les quals sembla que hagi deixat la consulta mèdica abans-d'ahir, quan, en realitat, està ficat en política des de tota la vida.
Informació publicada en la página 7 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 01 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)
És cert que l'últim baròmetre municipal més que jutjar l'escassa, i erràtica, activitat del nou govern, avalua la qualitat dels serveis que l'anterior ha deixat en herència. Però això ho sabem quatre i s'oblida aviat. En realitat, Trias no té una alternativa global al model de ciutat desenvolupat per PSC i ICV, més enllà de posar-li un accent nacionalista i afavorir en el que pugui l'àmbit privat sobre el públic, com es posa de manifest en el tema de les escoles bressol. Amb el temps ens adonarem que Hereu ha estat l'alcalde que ha fet polítiques més socialdemòcrates i qui més bé ha entès la ciutat com una via de redistribució a través de l'urbanisme i de la prestació de serveis. El seu és un cas de gestor solvent, però sense astúcia política. Es va enfrontar a un entorn advers, però amb els seus errors i una excessiva prudència va deixar que, finalment, s'acabés imposant la seva caricatura. Se'n va tal com va arribar, discretament, aquell llunyà setembre del 2006.
24/05/2012 Societat
24/05/2012 Barcelona
24/05/2012 Economia
24/05/2012 Societat
23/05/2012 Economia