Registrar-se | Iniciar Sessió

La roda

El discret adéu de Jordi Hereu

Dimecres, 1 de febrer del 2012 Imprimir Enviar aquesta notícia Augmentar/ Reduir text
JOAQUIM COLL

Ales tragèdies clàssiques és el cor el que diu el que el protagonista no pot o no sap dir. És el cor qui sap el que està en joc. Doncs bé, després del que s'ha publicat en aquest diari, sembla que l'únic que falta per saber és quan anunciarà Jordi Hereu que no opta a ser candidat el 2015. «L'home verdaderament honest és el que no s'ofèn per res», deia el moralista La Rochefoucauld. I Hereu ha donat de sobres mostres d'això. Com també de ser un eficient gestor. La bona salut de les finances barcelonines és un tresor en aquests temps d'institucions a punt de fer fallida. Però no va saber aixecar a temps cap bandera política ni tornar els cops dels contrincants. Els seus assessors no van aconseguir tampoc polir una oratòria ampul·losa, ineficaç en l'era de Twitter. Ara, en canvi, fixin-se, a Xavier Trias el pentinen cada dia i porta unes modernes ulleres amb les quals sembla que hagi deixat la consulta mèdica abans-d'ahir, quan, en realitat, està ficat en política des de tota la vida.

Edició Impresa

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 7 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 01 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

És cert que l'últim baròmetre municipal més que jutjar l'escassa, i erràtica, activitat del nou govern, avalua la qualitat dels serveis que l'anterior ha deixat en herència. Però això ho sabem quatre i s'oblida aviat. En realitat, Trias no té una alternativa global al model de ciutat desenvolupat per PSC i ICV, més enllà de posar-li un accent nacionalista i afavorir en el que pugui l'àmbit privat sobre el públic, com es posa de manifest en el tema de les escoles bressol. Amb el temps ens adonarem que Hereu ha estat l'alcalde que ha fet polítiques més socialdemòcrates i qui més bé ha entès la ciutat com una via de redistribució a través de l'urbanisme i de la prestació de serveis. El seu és un cas de gestor solvent, però sense astúcia política. Es va enfrontar a un entorn advers, però amb els seus errors i una excessiva prudència va deixar que, finalment, s'acabés imposant la seva caricatura. Se'n va tal com va arribar, discretament, aquell llunyà setembre del 2006.

Vots:
+0 votar a favor
-0 votar en contra
Compartir: delicious digg technorati yahoo meneame facebook buzz
Imprimir Enviar aquesta notícia Augmentar/ Reduir text

Escriviu el vostre comentari:

AVÍS: El comentari no pot superar els 500 caracters

PER PARTICIPAR HEU DE SER USUARI REGISTRAT. (Registrar | Iniciar sessió)

El +

El més
Mostrar grup El més llegit
destacado

24/05/2012 Barcelona

Barcelona revoluciona el bus

destacado

24/05/2012 Barcelona

¿Qui vol un contracte?

destacado

24/05/2012 Tele

Flotar enfonsant l'altre

Ocultar grup El més comentat
Mostrar grup El més valorat
Mostrar grup El més enviat