El Periódico

Sira Vilardell

Vocal d'ECAS i directora de la Fundació Surt

Desnonaments i infància: ¿qui assumeix els costos socials i emocionals?

A vegades l'angoixa pel risc de perdre la llar pot durar anys de tensions que els pares transmeten als seus fills

Desnonaments i infància: ¿qui assumeix els costos socials i emocionals?

MIGUEL LORENZO

 

Divendres, 12 de maig del 2017 - 19:54 CEST

És difícil oblidar l’expressió d’un/a nen/a o un/a jove que ha perdut casa seva, com ho és explicar-li per què ha succeït tal cosa. Per què aquell espai propi de referència, seguretat i construcció d’aprenentatges i identitat, de sobte ja no existeix. ¿Com se li pot explicar a un/a menor que es prioritzen els interessos i beneficis bancaris o particulars abans que la protecció del dret a la vivenda, tot i ser un dret fonamental reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans? ¿Com se li pot transmetre que el context en què haurà de viure serà de creixent desprotecció i inseguretat en una societat que normalitza perillosament la vulneració sistemàtica de drets?
 

I el més important: ¿com es pot assegurar la protecció dels drets de la infància i evitar que els efectes d’una vivència tan traumàtica derivin en factors d’exclusió social afegits que determinin la seva vida?
 

La cruesa dels desnonaments no ens resulta desconeguda. Massa sovint veiem a famílies expulsades de la seva llar sense cap alternativa i li posem cara a l’extrema vulnerabilitat. Però la vivència i els efectes d’aquesta realitat en la infància i en l’adolescència és una segona part del drama que s’escapa de les imatges que ens solen arribar. És la cara més innocent i més vulnerable, però costa trobar dades de l’impacte social i emocional d’un desnonament en els fills de les famílies afectades.
 

Els efectes d’un desnonament no comencen en el moment en què la família perd casa seva; el procés comença molt abans. En ocasions l’angoixa pel risc de perdre la llar pot durar anys de tensions i conflictes que pares i mares transmeten als seus fills i filles. Vivències i sentiments d’inseguretat i inestabilitat en un moment de desenvolupament cognitiu, emocional i social que determinen i influeixen en aquest desenvolupament.
 

La depressió i l’ansietat són dues de les patologies més comunes en els menors de famílies que han patit un desnonament, però els impactes poden arribar a tenir una dimensió molt més àmplia. En termes de salut i benestar present, però també de rendiment i expectatives de futur: baixa autoestima, dificultats a establir relacions, desmotivació i rebuig social, pèrdua d’interès en l’aprenentatge, fracàs escolar, addiccions, conductes autodestruc­tives...

Efectes devastadors

Hi ha experts que asseguren que un desnonament en la infància pot tenir un impacte similar a un accident de trànsit o una catàstrofe natural, i malgrat conèixer els seus efectes psicològics devastadors no es garanteix un acompanyament psicològic i social durant el procés. Per això s’han de reclamar mesures de protecció específiques que garanteixin els drets dels menors i assegurin el seu benestar, acompanyades forçosament de la deguda protecció als seus progenitors perquè les mesures no siguin purament pal·liatives. Les polítiques preventives han de començar per garantir la subsistència mitjançant uns ingressos mínims a totes les famílies.

El Barcelona hará oficial su decisión de ejecutar la opción de compra de Gerard Deulofeu