Josep Maria Espinàs Periodista i escriptor

Sovint molesta molt que quan algú està parlant l'interrompin. És cert que en alguns casos una explicació es fa llarguíssima, o pesada, o absolutament innecessària. No sé qui es va inventar l'expressió parlar com un lloro. Confesso que no he tingut tractes amb lloros al llarg de la meva vida. Recordo vagament que el meu cunyat Nèstor en va tenir un, em sembla que no gaire temps. Era un lloro que a vegades es passejava fora de la gàbia i deia algunes paraules que evidentment li havien ensenyat.

Més informació

• Tags: Opinió, Josep Maria Espinas

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 12 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

La meva ignorància sobre els lloros és absoluta però conec, com he dit, l'expressió parlar com un lloro, que curiosament significa parlar molt i repetint el mateix. Suposo que l'expressió ja ha caigut en desús, com tantes expressions populars. Ara queda més clar si es diu que algú parla com una metralleta.

Els intercanvis d'e-mails també metrallen. Es disparen contínuament missatges. Però a diferència de la comunicació oral, aquests missatges no poden ser interromputs.

En la conversa cara a cara també hi ha xerraires continus, metralladors. Empalmen les frases sense pràcticament respirar, i qui els escolta no troba el moment de tallar, de fer-se un forat per dir-hi la seva. Però arriba el moment en què aconsegueix fer una interrupció. Crec que les interrupcions tenen un gran valor, i hauré de dir per què ho penso ja que ens han ensenyat que interrompre és una falta d'educació, i s'hauria de matisar.

És veritat que hi ha impertinents que no deixen acabar allò que vol dir l'altre, però defenso que en una conversa, en una tertúlia, l'aparició d'interrupcions pot ser molt positiva. ¡Quantes idees o opinions no s'han pogut manifestar per culpa del xerraire empedreït! Sí, hi ha interrupcions inoportunes, però admetre-les en una dosi adequada és una forma d'evitar la dictadura del monòleg.

Segons la meva modesta experiència, hi ha interrupcions que ajuden a corregir el rumb d'una conversa que estava derivant cap al caos. És un recurs per tornar a centrar el tema de la discussió. Un recurs que té el valor de la immediatesa. Si la informació que rebem no és oral -cara a cara o per telèfon- sinó per correu electrònic, no podem interrompre qui ens parla. Necessitem més temps per enviar un altre correu i desmentir, precisar o aclarir. El missatge és ràpid, però el joc d'opinió i contraopinió és lent.

Gràcies als interruptors que tenim a casa, podem il·luminar immediatament allò que veiem fosc.