El Periódico

Vicenç Pagès Jordà

Escriptor i crític literari

Explorant els pols

A 'Germà de gel', premi Documenta, Alicia Kopf és greu i lleugera, anecdòtica i transcendental

Explorant els pols

Dimarts, 29 de març del 2016 - 16:49 CEST

Les bases del premi Documenta estipulen que només s’hi poden presentar els menors de 35 anys. Entre els últims guanyadors, s’alternen obres experimentals com Albert Serra (la novel·la, no el cineasta), d’Albert Forns, i reculls de contes amb plantejament, nus i desenllaç com els recollits a Puja a casa, de Jordi Nopca. La guanyadora de l’última edició va ser Germà de gel, d’Alícia Kopf, pseudònim d’Imma Ávalos Marquès (Girona, 1982), llicenciada en Belles Arts i en Teoria de la Literatura.
  La primera part de Germà de gel és una aproximació a les gestes dels exploradors polars; l’autora hi aporta erudició, capacitat combinatòria, originalitat. En la segona part –la més llarga– assistim a un tomb autobiogràfic que inclou el record d’una adolescència problemàtica, les visites al psicoanalista, les discussions amb la mare dominant, l’absència del pare, la presència del germà. La tercera, molt breu, és el diari d’un viatge a Islàndia.
  El gel, sobre el qual l’autora ha treballat també en la vessant artística, unifica la història, l’individu i la geografia. Com a metàfora, el gel representa com a mínim l’exploració intel·lectual, la fredor sentimental i la buidor. En aquest sentit, les peces de Germà de gel dialoguen d’una manera fecunda, tot i l’obvietat d’alguns símils. El que sobta és la diversitat de facetes de l’autora, que pot ser lúdica com Vila-Matas, melodramàtica com Tennessee Williams i caçadora d’instants a la manera de Sebald.

CATÀLEG D’ESTILS / Les tres peces de Germà de gel mostren la capacitat camaleònica de l’autora, interpretable com un catàleg d’estils o com un collage metonímic: pot desaparèixer de l’escena, capbussar-se en l’egocentrisme extrem o interessar-se pel paisatge. En el seu llibre anterior, Maneres de (no) entrar a casa (2011) s’acostava amb humor a un tema més aviat dramàtic. En aquest últim verifica gestes, recull anècdotes, escriu un dietari de recerca, critica els narradors omniscients, visita ARCO, cerca una èpica, alterna el constructe gèlid amb la transcripció naïf: ella és alhora objecte i subjecte. Greu i lleugera, anecdòtica i transcendental, fa l’efecte que Alícia Kopf no està segura d’haver arribat on volia, però alhora sembla satisfeta –amb raó– del resultat.

‘GERMÀ DE GEL’
Alicia Kopf
L’Altra
240 pàgines
18 €

En el vestuario están depositadas buena parte de las esperanzas en la visita del Sevilla al Bernabéu dentro de dos semanas