elPeriódico.cat

Gemma Tramullas Periodista

Aquests dies, més de 400 persones es presenten a les oposicions per a 18 places de professor de Filosofia en instituts catalans. Després d'uns quants anys fent substitucions, aquesta és l'oportunitat de la Cristina per poder seguir dedicant-se al que l'apassiona: ensenyar a pensar.

Cristina Montiel. JOAN CASTRO / CLICK ART FOTO

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 72 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 25 de juny de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

-Mira que estudiar Filosofia. ¿A qui se li acut?

-Des que era petita m'he indignat per les coses, m'agradava molt discutir. A setè d'EGB no deixava de plantejar-li preguntes a la professora: «De gran t'agradarà la filosofia», em va dir. Va haver d'explicar-me què significava la paraula: l'amor pel coneixement, la passió per saber més fins i tot sabent que mai arribaràs a saber.

-Molt bonic, però ¿de què serveix?

-Per a mi la filosofia és bàsicament reflexió, crítica i humilitat. A vegades sembla que ho sapiguem tot, però hi ha molta gent que ha pensat moltes coses abans que nosaltres.

-Segueixo sense veure'n la utilitat.

-No en té, en el sentit material. Però ser crític, plantejar-te les coses i no quedar-te amb la immediatesa és molt útil. Avui dia tot és molt visceral, no es pensa, i això pot portar conseqüències nefastes.

-¿Per exemple?

-Se'm regira l'estómac quan veig tants nois que estan a favor de la pena de mort. ¿Realment ho han pensat? No, han sentit coses i tenen una reacció visceral. La filosofia és molt útil per desmuntar les seguretats que tenim.

-Hauria de ser una assignatura vital, però sembla la més prescindible.

-Pensar està mal vist. Un futbolista li va dir filòsof a Pep Guardiola com si fos un insult, com si digués: «Aquest pensa i no fa res». La filosofia, com la literatura, va a contracorrent. Tu potser mai actuaries com el personatge d'una novel·la, però pots arribar a entendre les seves raons i per a mi l'empatia és vital.

-¿La filosofia ensenya a posar-se en la pell de l'altre?

-Hi ha molta gent que dirà que no, però jo crec que sí, en el sentit que et mostra que hi ha altres maneres de pensar.

-¿Quin és el filòsof favorit dels adolescents?

-Potser Nietzsche, perquè és el més crític amb l'statu quo i el que té un llenguatge més punyent.

-¿I la frase que més els sona?

-«Només sé que no sé res», de Sòcrates, o «penso, per tant existeixo», de Descartes, però no saben exactament per què ho diuen. El que els impacta és la frase. Un dia vaig veure que a la pissarra havien escrit conguitos amb suc a sota de la frase cogito ergo sum.

-¿I què va fer?

-Riure. Es van quedar amb la rima, amb la part divertida, amb el lema, perquè així és la societat d'avui. A mi m'agrada la broma, però també pateixo molt. Un any els vaig posar la pel·lícula L'onada, sobre un professor que fa un experiment amb els seus alumnes per demostrar-los amb quina facilitat es manipulen les masses. Aquell dia no van acabar de veure la pel·lícula, però l'endemà van venir tots a classe vestits de blanc.

-¡Com els nois que es deixen manipular a la pel·lícula!

-Em vaig espantar molt i em vaig enfadar. Ells ho van fer com una broma, però quan van veure el final de la pel·lícula ja no els van quedar ganes de riure.

-¿La filosofia és antimanipulació?

-Totalment, almenys jo intento que ho sigui. Molt poca gent es pregunta el perquè de les coses. Jo animo els meus alumnes a discutir-ho tot. Un dia un em va dir: «Mai m'havien fet pensar tant com tu». Allò em va fer plorar.

-¿Empatitza amb ells?

-Entenc els adolescents irats. ¿Què hi pinto jo al món? Per mi no té molt sentit. Potser som un accident de la naturalesa i la vida és el que és i ja està. És dur pensar això des de jove.

-I morim sense trobar el sentit.

-La vida només té el sentit que tu li dónes. Hem d'apanyar-nos per viure tan bé com puguem. Ho deien Adorno i altres: no es pot ser feliç en un món on els altres no ho són. Jo no sé si puc ser feliç en aquest món on es pateix tant.

-¿I si no aprova les oposicions?

-Em sabria greu deixar l'ensenyament perquè és la meva vocació, però es pot practicar la filosofia des de qualsevol altre àmbit. Visc a Llagostera, un poble amb molta immigració i sovint sento comentaris despectius sobre «negres i moros». Seguiré intentant capgirar aquest tipus d'afirmacions. La filosofia és una arma contra el dogmatisme.