Olga Merino Periodista i escriptora

Fa un fred que pela. I potser per això, per l'aiguaneu, les notícies que arriben des de Grècia deixen la pell a la intempèrie, encara més glaçada. Les mesures d'ajust neoliberal estan fent tant forat que el Govern d'unitat que presideix Papadimos haurà de repartir vals de menjar a les escoles: creixen els casos de malnutrició escolar a les zones més castigades per la crisi. Pobres grecs, amb la soga de la bancarrota al coll. No és gens estrany que a les llibreries d'Atenes es vengui un llibre titulat Receptes de la fam. L'autora, la historiadora Eleni Nikolaidu, ha rescatat de l'hemeroteca els consells per a la supervivència que va publicar la premsa durant l'ocupació nazi. Un d'aquests consells és mastegar molt a poc a poc i recollir les engrunes de les estovalles en un pot.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 9 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

A la vella Europa, la memòria de la fam encara cou; els grans són incapaços d'oblidar-la. Els anglesos més veterans es van afartar de menjar pastanagues -dia sí i dia també-, que el Govern animava a cultivar. Als parterres, als jardins del darrere de les cases, on fos. Dig for Victory! (Cava per a la victòria), deien els cartells i les falques publicitàries que emetia la BBC.

Aquí potser ningú com el mestre Juan Marsé ha retratat amb tanta bellesa i saviesa la quotidianitat de les cuines de la postguerra. «Garbanzos, lentejas, boniatos, farinetas. Pue­do nombrar estas cosas y olerlas en la memoria con la misma gratitud y respeto con que lo haría mamá, acariciarlas con las manos y la voz de mamá». En la novel·la que inclou aquest fragment, en l'esplèndida Rabos de lagartija, l'autor repara en l'estranya vocació de camuflatge que té la misèria; malgrat la netedat, malgrat la dignitat, en la pobresa les coses tendeixen a col·locar-se on no s'han de col·locar. Els moniatos, en un cossi de zinc. Els alls, en un pot de cacau. Els terrossos de sucre, a la salsera escantellada.

Sí, és cert; hi ha dies, hi ha certes èpoques, que sembla que res és al seu lloc.