El Periódico

Català de l'Any 2016

Dues mirades

Emma Riverola

Escriptora

El cos trencat

@emmariverola

Potser creiem que ho sabem tot sobre la violència masclista. Però l'emoció sempre és capaç de donar-nos una nova lliçó

El cos trencat

CARLOS MONTANES

Dijous, 20 d'abril del 2017 - 18:12 CEST

A vegades, creiem saber-ho tot. Haver llegit en profunditat sobre un tema. Fins i tot, saber-lo de memòria. Conèixer les estadístiques. Rebre puntual informació de nous casos. Fins i tot és possible que hàgim recordat la classe del col·legi i ens hàgim preguntat quina de les nostres companyes s’ha convertit en víctima. Sí, potser creiem que ho sabem tot sobre la violència masclista. Però l’emoció sempre és capaç de donar-nos una altra lliçó.

Un home ha sigut condemnat a 19 anys i cinc mesos de presó. Va maltractar durant sis anys la seva dona. Fins a la matinada del 30 de maig del 2015. Li va clavar cops de peu, la va agafar pel coll, va tractar de llançar-la per les escales, va seguir pegant-li fins que ella es va llançar per la finestra en una fugida desesperada. Després i tot, estesa a terra, ell va baixar i va seguir estomacant-la. Ella va demanar ajuda gràcies al mòbil que el seu fill de 3 anys li va acostar. El comunicat mèdic dictamina paràlisi total dels membres inferiors, seqüeles psiquiàtriques greus i altres mals.

Llegim el relat d’aquest calvari i comprovem que només en sabem la meitat. Que les xifres es queden curtes. Que part d’aquesta tragèdia només podem comprendre-la amb la pell eriçada, amb el terror enganxat a la mirada, amb el so imaginat dels cops, dels crits, del cos xocant contra el terra. Perquè en el cos trencat d’aquesta dona es condensa tot l’horror de la violència masclista. Molt més que una trista estadística.

Antes de que Mascherano lanzase el penalti hubo un conclave improvisado entre algunos jugadores