Emma Riverola
Escriptora
En la seva insaciable avidesa per furgar en el femer de les misèries humanes, Jordi González va trobar un nou espècimen a qui llançar a la cort de porcs de La noria: la mare del Cuco, l'encobridor de l'assassinat de Marta del Castillo. Però aquesta vegada la pudor era excessiva i el risc d'infecció amenaçava de tacar-nos a tots. La xarxa va esclatar en un ¡fins aquí hem arribat! i va trobar un aliat inesperat en la publicitat. Davant el clam de les crítiques, empreses com Campofrío, Bayer, L'Oréal, Nestlé o Banc Sabadell van anunciar el boicot publicitari al programa.
Informació publicada en la página 4 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 07 de novembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)
Els portaveus de la ignorància, parapetats en les dades d'audiència, es creuen legitimats per escopir fems i més fems. No reten més comptes ni atenen més ètica que el seu propi benefici. Res pot impedir-los el seu impúdic exercici. Res… excepte que les veus que s'elevin en contra seu, també amb dades a la mà, siguin més o cridin més alt que les callades que els recolzen. La publicitat no farà la revolució, però tampoc perpetuarà el que la majoria de la societat doni per caducat. Simplement és un instrument per vendre. Ni més ni menys. Si els ciutadans -consumidors- pensen blanc, la publicitat -les empreses que volen vendre- dirà blanc. Llavors… diguem blanc. I deixem que els cuidadors de la cort segueixin apel·lant a la llibertat d'expressió mentre la merda els arriba fins al coll.
24/05/2012 Societat
24/05/2012 Barcelona
24/05/2012 Economia
24/05/2012 Societat
23/05/2012 Economia