elPeriódico.cat

Una societat civilitzada es distingeix entre altres detalls pel tracte que dispensa als animals. En aquest sentit, Catalunya s'ha presentat en moltes ocasions com un país avançat, tant per la intensa activitat de les associacions en la seva defensa com per una legislació que intenta evitar el mal tracte i persegueix una dignitat superior dels éssers vius. En aquest sentit, les normes referents a la protecció d'animals, des de la pionera llei de l'any 1988 fins a les últimes ampliacions, fins i tot la prohibició de les corrides de toros, ens parlen d'una sensibilitat especial.

Més informació

• Dos milions de gossos i gats no porten el xip de control obligatori

• Tags: Opinió

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 4 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 07 de novembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Les lleis, no obstant, sovint xoquen amb la realitat, i més si es demostra la seva poca capacitat coercitiva o la dificultat amb què es troben al fer-se efectives. Tant les xifres del registre general d'animals de companyia, implantat fa vuit anys, com les que es deriven de l'obligació d'identificar les mascotes a través de la implantació de xips, ens demostren que el coneixement que l'Administració té de la població de gossos i gats (la més nombrosa, òbviament) arriba a un nivell baixíssim, escandalosament inferior al que pretenia la llei.

El control és bàsic en aquest univers. Per moltes raons, entre les quals destaquen la necessitat d'assumir una responsabilitat cívica, el fet d'evitar malalties o la propagació d'aquestes, i també la pressió que s'exerceix sobre el ciutadà propietari d'animals perquè no els abandoni impunement.

El problema que es planteja en aquests moments és unir els interessos particulars amb els col·lectius. Convé que hi hagi més diligència en les pràctiques quotidianes dels ajuntaments, que estan a primera línia en l'intent de vetllar perquè la llei es compleixi, i convé un transvasament efectiu de dades entre la conselleria i els veterinaris perquè el fins ara secretista AIAC (Arxiu d'Identificació d'Animals de Companyia), en la pràctica un monopoli professional, s'incorpori sense dilació al nou registre Anicom.

El bé social ha d'estar per sobre dels interessos gremials, amb la finalitat de poder controlar un món -el d'aquest tipus d'animals- que, ara mateix, viu en una espècie de llimbs, l'univers dispers de les mascotes.