El Periódico

Al contraatac

Jordi Évole

Periodista

Cinc amics

@jordievole

Parlant de la vida, vam passar del procés, del PSOE, d'Hernando, de les mocions de censura i de tot això que per sort un dia passarà. I llavors ens quedarà l'important

Cinc amics

JAVIER LIZON

Diumenge, 18 de juny del 2017 - 12:55 CEST

Estava davant de l’ordinador sense tenir ni idea de què escriure. Potser era culpa de la calor, potser és que a aquestes altures de la temporada a un l’avorreix ja gairebé tot. ¿De què escrius? ¿Una altra vegada del procés? ¿De si és legal o no que unes eleccions les acabin fent possibles voluntaris en lloc de funcionaris? ¿De si Espanya és un Estat autoritari? ¿Més o menys que Qatar? ¿De si alguns només es recorden de Qatar quan poden atacar l’independentisme, i quan el seu Govern fa negocis amb Aràbia Saudita miren cap a un altre costat? ¿Parlem de qui de nosaltres té més contradiccions? ¿Escric de la moció de censura de Podem? ¿De si li ha sortit bé la jugada a Pablo Iglesias? ¿De si Rajoy no va tenir el seu millor dia parlamentari? ¿De si Rafa Hernando és més masclista del que podíem sospitar? ¿Del congrés del PSOE? ¿De si podem batre aquest any el rècord de mocions de censura? 

Estava davant de l’ordinador sense saber de què escriure quan vaig rebre un whatsap d’un amic aragonès i un altre madrileny que estaven de pas per Barcelona. Eren les onze del matí tocades. «¿Vens a dinar?». «Cony, això s’avisa amb més temps», vaig pensar. Tinc la sensació que com més grans ens fem, menys preparats estem per a la improvisació. De petits, n’hi havia prou que un amic truqués a casa teva i que per l’intèrfon et digués: «¿Baixes?». Ara és com si necessitéssim més planificació, més protocol. O quedes amb una setmana d’antelació, o és gairebé impossible que et vegis.

Una alineació inèdita

Així que em vaig prendre el whatsap com si m’haguessin trucat al timbre, i vaig baixar. I no només això: el madrileny i l’aragonès havien enredat dos amics més de Barcelona. I així ens vam ajuntar tots cinc, en una alineació inèdita, en un restaurant del barri del Born: un italià amb una carbonara i una caprese molt bones, però on l’aire condicionat jugava al catenaccio. Resultat: tres litres d’aigua entre tots cinc, tenint en compte que un ni la va tastar.

En aquella estona de xerrada crec que devíem dir entre 40 i 400 tuits políticament incorrectes, d’aquells amb què «cremen les xarxes», com diu Juan Soto Ivars. Però vam riure tant i tan de gust, explicant batalletes, carregant contra els que no hi eren, o fins i tot elogiant-los.

Un va explicar la seva aventura amb una noia a qui va conèixer al bus i per qui sent amor verdader; un altre, sobre el seu amic que va sortir escortat de les festes d’un poble després des pujar a l’escenari borratxo i acabar insultant els habitants de la localitat, o el que va descobrir que tenia una filla de 2 anys a qui no coneixia i amb la qual ara té una relació meravellosa. I així, parlant de la vida, vam passar del procés, del PSOE, d’Hernando, de les mocions de censura i de tot això que per sort un dia passarà. I llavors ens quedarà l’important.

El filial regresa a la División de Plata dos años después de perder la categoría