elPeriódico.cat

Joan Barril Periodista

Una multa sempre és una multa en qualsevol de les llengües conegudes. De la mateixa manera que una detenció policial s'ajusta als fets delictius i no a la manera d'expressar-se ni de policies ni de delinqüents. Totes les societats de la història han elegit uns quants ciutadans i els han donat el patrimoni de la violència i de les armes perquè defensessin la seguretat de la gent. I les coses estaven així quan, com a resposta a les retallades del Govern de Mas, els Mossos d'Esquadra han decidit enfrontar-se als seus patrons -que som tots- per caure en una lamentable comèdia. Els arguments de la seva lluita salarial són, sens dubte, comprensibles. Però les formes utilitzades voregen la frivolitat: els Mossos van decidir negar-se a fer servir el català, després es van desdir d'aquest despropòsit i van anar a manifestar-se davant Mas amb una bandera espanyola i el pasdoble ¡Que viva España! El sindicalisme policial mai havia creat una bretxa entre ciutadans i cossos de seguretat com en aquesta setmana nefasta. ¿Quina autoritat moral té l'autoritat policial per creure que el coneixement i l'ús del català és un capritx dels seus governants i de la gent a la qual han de protegir? ¿Amb quina energia combatran d'ara endavant les agressions i els ultratges a la llengua i a la bandera?

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 7 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 16 de gener de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Mentre els portaveus de la dreta intenten desacreditar el moviment sindical, també existeix un infantilisme sindical que va soscavant els seus propis principis. Ja no es tracta d'aquestes silvestres votacions a mà alçada, sinó també d'aquestes formes de lluita que tenen més de xarlotada que de rigor negociador. Gairebé tots som treballadors i compartim amb els Mossos la mateixa inquietud pel futur i el difícil paper que els tocarà exercir en temps de crisi. Però la policia autonòmica ha de saber mantenir l'apreci dels conciutadans. I no es pot clavar una puntada als seus dirigents al cul dels catalans, tal com han fet amb la seva intencionada negativa a l'ús de la llengua. Perquè les llengües serveixen per entendre's, però no s'entén el rebuig instrumental a utilitzar-les.