Juancho Dumall Director adjunt

La cadena Cosmopolitan TV va emetre diumenge, per primera vegada a Espanya, els dos episodis inicials de la sèrie Los Kennedy, una producció d'History Channel que va tenir dificultats al seu dia per ser emesa als Estats Units a causa de les pressions dels hereus de la llegendària família, fins al punt que només va ser programada per un canal independent de pagament, aliè a les grans cadenes del país. A la vista del resultat de la sèrie, no els faltaven raons per pressionar.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 68 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 02 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

En una nova demostració que l'espectacle està renyit amb la història, aquest biopic presenta, almenys en els seus dos primers capítols, qui va ser el 35è president dels EUA com un personatge frívol, modelat pel seu pare, Joe Kennedy, el patriarca de la família, que apareix com un fred i maquiavèl·lic personatge. Així, per exemple, la seva única obsessió amb la seva nora Jackie, magníficament interpretada per Katie Holmes, és que fos capaç de «seduir Amèrica» en una entrevista a la televisió, mentre el seu marit vivia, sense dissimular gaire, una aventura extramatrimonial.

Comparat amb el JFK d'Oliver Stone, un president dramàticament enfrontat a la crisi dels míssils, el Kennedy d'aquesta sèrie és un polític sense grandesa, enredat en un remolí familiar, molt de l'estil de Dinastia o Falcon Crest, en què no falten la gelosia, les deslleialtats i certes intimitats que ningú s'atreviria a explicar als néts.

Els fils de la política

Potser el més interessant de la sèrie és que mostra, tot i que de forma lateral, aquesta manera tan americana de moure els fils de la política per part dels clans poderosos. Està bé recordar-ho en un dia en què s'ha conegut el rànquing de candidats en les eleccions del novembre mesurats en milions de dòlars disponibles per a les seves campanyes. El candidat demòcrata i actual president, Barack Obama, té 81,8 milions disponibles encara, més de quatre vegades més que el seu possible adversari republicà, Mitt Romney (19,9), i 39 vegades més que Newt Gingrich. Com es veu a la realitat, i també a la sèrie, la política requereix grans discursos... i bons recaptadors.