elPeriódico.cat

Són la pressió policial i la fermesa democràtica les que han posat ETA contra les cordes. Subratllat aquest punt, si la banda necessitava un pretext, revestit de solemnitat, per anunciar el final definitiu de la violència, ahir l'hi va servir en safata la Conferència Internacional de Pau d'Euskadi, reunida a Sant Sebastià. L'entitat de les personalitats estrangeres convocades, el comunicat de cinc punts emès i l'absència dels governs espanyol i basc han de ser suficients perquè els terroristes anunciïn el cessament definitiu de la violència com més aviat millor. És més: és difícil imaginar un marc per acabar amb la tragèdia més pròxim al reclamat amb insistència per l'esquerra abertzale.

Més informació

• El fòrum de pau empeny ETA a assumir el final «definitiu» de la lluita armada

• Tags: Opinió

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 18 de octubre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Encara que no faltaran els que entrevegin cessions en el text aprovat, el cert és que la crida als governs espanyol i francès perquè negociïn -i a la societat en general perquè promogui la reconciliació, amb respecte a la memòria de les víctimes i als seus parents- és una idea que formava part del guió des d'antic. Encara que sense la persecució policial i judicial la banda mai hauria estat tan a prop de tirar la tovallola, amb això no n'hi ha prou per posar fi a tants anys de violència.

Tots aquells que s'entesten a sostenir el contrari saben que, en algun moment, alguna cosa s'haurà de negociar -no contrapartides polítiques- perquè ETA entregui les armes i desaparegui d'escena. Suposar que no és possible cap més final que la claudicació d'ETA és ignorar la història d'altres conflictes similars al d'Euskadi.

De fet, la conferència de Sant Sebastià ha assumit en part l'esquema aplicat a la resolució de la violència a Irlanda: allà no es va exigir d'entrada la dissolució de l'IRA, sinó el final irreversible de la violència. Després es va haver d'afrontar, com passarà a Euskadi, la situació dels presos, i procedir amb sentit polític per avançar. És una cosa que convé recordar per evitar que prevalguin els fonamentalismes.

És lògica, per la seva trajectòria, l'absència del PP en aquesta cita. Però si, com sembla, li toca administrar la fi d'ETA des del poder, haurà d'actuar amb altura de mires i voluntat de consens. Que Mariano Rajoy mediti gestionar el procés de la mà del PSOE i el PNB és un bon senyal.