elPeriódico.cat

Martí Gironell Periodista

Diuen que qui canta els mals espanta. Això és el que fa Silvio Berlusconi. Amb la tempesta política i econòmica que fa mesos que cau, no només a Europa sinó a Itàlia en particular, Il Cavaliere, a qui encara fa més temps que el persegueixen els problemes, econòmics i amorosos, es dedica a cantar. Sí, sí. Aquest mes de novembre està més preocupat per la presentació del seu tercer disc que per fer cas a Merkel i Sarkozy perquè implementi les reformes necessàries perquè el país que governa no segueixi el camí grec i, de passada, ens arrossegui. True love -Amor de veritat- és el títol del disc. Els crítics que ja l'han sentit el qualifiquen d'elegant i refinada producció amb tocs brasilers, amb referències al dialecte napolità i, fins i tot, una cançó inspirada en el folklore grec. ¡I no és broma! Són cançons gravades mentre estaven vius els problemes amorosos i conjugals que l'han portat a pujar no als escenaris, sinó a l'estrada, per declarar. No deixa de ser paradoxal que canti a l'amor un home que ha traït la seva dona i els seus conciutadans. Al més pur estil de Renato Carossone, Berlusconi no ha perdut l'esperit de quan tenia 18 anys en aquella època en què treballava d'animador musical i cantant melòdic en creuers pel Mediterrani. Potser, si no surt de les exigències del G-20 i el president de la República italiana convoca eleccions anticipades perquè un nou Govern es faci càrrec de redreçar el rumb del país, es podria dedicar a cantar. De públic -com de votants-, sempre en tindrà. Com diu un amic meu italià, ¿qui ens assegura que no es torni a presentar i guanyi? A Itàlia, em diu, la majoria creiem que en un país presidit per la corrupció i la màfia preferim que governi el més corrupte i el més mafiós. Encara que es dediqui a cantar sota la pluja.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 6 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 07 de novembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)