Antón Costas acomiadava ahir el seu mestre Fabià Estapé (Portbou, 1923), mort dimecres a Lleó, presentant-lo com «un mestre més enllà de les aules (...) un dels economistes més influents de la història recent d'Espanya (...) un dels pocs que han creat escola». Ho feia en un obituari per a El País que començava amb una cita del 1999 del savi ara desaparegut: «Sense que tingui cap bola de vidre, m'atreviria a dir que entrarem al segle XXI sense la conjuntura econòmica favorable que ara tenim (...) No és un fals conservadorisme el que em porta a tenir poquíssimes esperances en aquesta nova moneda [l'euro] (...) Dels resultats d'aquesta fantàstica operació monetària podrem parlar-ne d'aquí uns anys. Si ja no hi sóc, envieu-me una nota, perquè em sabria fatal haver-me equivocat en els meus pronòstics». Manuel Manchón (Ara) completava el tema en un altre obituari: «Llavors es va quedar sol. Considerava que països com Espanya no podrien devaluar i que Europa no havia posat en marxa, de forma paral·lela, mecanismes de disciplina comuna. Ara hi ha veus que plantegen la mateixa reflexió».

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 10 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Honraven Estapé, Antoni Bassas (Era un home de criteri i pensament lliure i d'intel·ligència insubornable) i Joan Hortalà a Ara. I Cristóbal Montoro (Un referent), Juan Velarde Fuertes, Javier Godó i Antoni Serra Ramoneda (Un cap preclar. Era una conjunció irrepetible de vitalitat mental i corporal) a La Vanguardia, on un follet d'impremta va deixar escrit que Estapé «va mantenir una estreta amistat» amb Ildefons Cerdà (1815-1876).

El Punt-Avui publicava l'article pòstum d'Estapé, Faves prestades, que havia de sortir dissabte. Hi lloava la política d'austeritat de Mas, considerava que a Rajoy no li queda més remei i que haurà de tornar les faves que ara li presta Mas, per concloure: «Veurem qui cuina al final els esmentats llegums». XAVIER campreciós