El Periódico

TRIBUNA

Joan Tardà

Diputat d'ERC al Congrés

Amic Domènech, si no ens entenem, fracassarem tots

«Ens estem jugant les complicitats i la unitat d'acció de les esquerres catalanes per molts anys»

«Si no cometem l'error de dividir-nos, haurem fet el camí imprescindible per conquistar junts les hegemonies futures»

Dimarts, 2 de maig del 2017 - 11:56 CEST

Pertanyo, amic Domènech, a la generació republicana protagonista de convertir ERC, sota el lideratge de Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós, en l’eix vertebrador de l’esquerra nacional. S’hi hauria d’arribar mercès a l’encert de forjar els Tripartits a fi de saltar la tanca de les resistències del nacionalisme pujolià a reformar l’Estatut de 1978,  després de posar al servei de la ciutadania polítiques socials socialdemòcrates i havent normalitzat l’independentisme, bo i enviant alhora un missatge de superació de visions estretes de catalanitat en fer president un català d’origen andalús.

Saps, altrament, que presumim amb orgull de representar unes sigles que, després de 86 anys d’existència, no presenten cap taca de corrupció i que no venim de l’esquerra dogmàtica de manuals ideològics espessos (amb els principis bàsics de la  llibertat, la igualtat i la fraternitat hem fet un llarg recorregut antifeixista i de compromís amb la justícia social), raó per la qual tan sols ens ha calgut perseguir la coherència encara que assolir-la obligués a pagar penyores. En aquest sentit, recordaràs com vam demanar el no a l’Estatut retallat en el Congreso, malgrat que tot apuntava que la societat catalana encara esperançada (la indignació nasqué després, amb la sentència del TC) optaria pel sí.

Entendràs (no demano que ho comparteixis) que no ha estat gens fàcil fer que el nacionalisme constitucionalista, encunyador de l’statu quo del 78, transités des de l’acceptació del suport de Sánchez Camacho fins a l’escenari actual de ruptura democràtica, la qual no fou possible a la mort del dictador. Per això, vam donar suport al Govern de Mas, perquè calia desempallegar-lo dels braços del PP, cosa que, t’ho  reconec,  no fou pas fàcil d’entendre per a molta gent si hom té en compte que les retallades convergents excel·lien a Barcelona i que a Madrid Duran i Lleida votava les lleis més regressives del PP malgrat que els de Rajoy hi tenien majoria absoluta.

Constataràs, doncs, que la nostra estratègia per acumular forces i fer realitat un procés constituent (una revolució democràtica, en definitiva!) ve de lluny. I reblàrem el clau amb l’aliança electoral de Junts pel Sí per tal d’abastar l’escenari actual en què la correlació de forces parlamentària, el Govern de Puigdemont i l’existència (conjuntament amb vosaltres) d’una àmplia majoria ciutadana favorable a exercir el dret a decidir, garanteixen el referèndum del setembre.

Futures hegemonies

Però com que el nostre projecte és el de l’esquerra nacional (no pas substituir el pujolisme) estic convençut, amic Domènech, que pretens i anheles, com nosaltres, un hipotètic procés constituent intens i profund. D’igual manera que us interessa també començar a llaurar  les futures hegemonies (ja saps que es tracta d’un concepte estretament lligat al de les sobiranies –totes– que hem de  guanyar) en cas de naixença d’un nou Estat.

No t’amago el meu convenciment que, ara, ens estem jugant les complicitats i la unitat d’acció de  les esquerres catalanes per molts anys, per la qual cosa ens és prioritari evitar una ben segura fractura política i emocional en cas que no ens trobéssim  en el treball actiu en pro de la participació en el referèndum. Una fractura que, si es donés,  estic convençut que trigaria molts anys a curar.

Sàpigues que, per a nosaltres, com a independentistes, guanyar el referèndum és important, però com a republicans, fer-ho amb l’èxit de la participació ciutadana ho és molt més. Per això, més enllà que Puigdemont, Junqueras, Colau. Gabriel...  hauran de fer una crida conjunta a la participació (plegats!, sí), cal el treball conjunt, vosaltres i nosaltres, a peu de carrer en pro de la participació.

I aleshores, si no cometem l’error de dividir-nos, passi el que passi, no solament mai no ens podrem retreure res els uns als altres, sinó que haurem fet el solc imprescindible per conquerir plegats les hegemonies futures.

No le asusta tener que ganarse la titularidad, pero tampoco quiere aburrirse en el banquillo