El Periódico

CONTRAPUNT

Salvador Sabrià

Periodista

De l'aroma de corrupció a les proves

@SalvadorSabria

Les converses telefòniques deixen en evidència polítics i corruptors

Diumenge, 19 de març del 2017 - 09:00 CET

Els casos de corrupció, que tant perjudiquen no només la moral de la societat sinó també la seva economia, com reflectia Albert Sáez, són en si mateixos difícils de detectar per la seva pròpia naturalesa perquè només poden existir en un clima d'opacitat. Quan apareixen crítiques als mitjans de comunicació catalans per no haver anat més enllà en la denúncia d'aquesta mena de casos, no es pot oblidar que la majoria dels que ara omplen els jutjats ho fan gràcies a les indagacions policials, fetes amb mètodes autoritzats pels jutges i als quals el periodisme no té accés.

Els grans escàndols s'han destapat o per la filtració interessada d'un dels implicats (és de manual la denúncia del gerent del 'cas Filesa' o les 'confessions' de Millet i Montull), o per alguna casualitat o, sobretot, per les derivades de les converses telefòniques interceptades, amb autorització judicial, pels diferents cossos de seguretat, i més recentment de les telecomunicacions digitals.

Quan van començar a sortir a la llum aquest tipus de casos de corrupció, dirigents del Partit Popular, llavors a l'oposició, van posar sobre la taula la possibilitat d'impedir l'ús del sistema Sitel utilitzat per a la intercepció telefònica, i posteriorment hi van insistir ja des del Govern. Un inspector molt condecorat, d'ideologia pròxima als populars però sobretot un bon policia, em va expressar la seva indignació i incredulitat sobre el que s'estava proposant, tenint en compte la utilitat que estava tenint aquesta eina no només per a casos de corrupció, sinó per descobrir tota mena de delictes, de manera destacada del narcotràfic i el terrorisme.

Aquests dies s'està veient que l'inspector tenia tota la raó. Ho constaten els judicis dels casos del Palau de la Música, de Pretòria o tants altres en què les paraules gravades de polítics i corruptors els deixen en evidència i contrasten amb la teòrica pràctica impol·luta dels concursos públics d'adjudicacions d'obres, per exemple. Gràcies a aquestes comunicacions interceptades es podrà saber si les denúncies de treballadors de GISA sobre sistemes per apanyar concessions eren només sospites o realitats. Un concurs pot ser perfecte, però estar preparat de tal manera que només entrin al grup final els que hagin pagat prèviament un peatge, o s'hagin compromès a fer-ho posteriorment, sempre de manera opaca i per tant només possible de detectar en el moment en què es produeix o que s'expliqui en una conversa o comunicació interceptada. I sempre acaba sent menys difícil aconseguir-ho si als implicats els perd la prepotència. Per la boca mor la corrupció, o almenys una part d'ella.