Josep Maria Espinàs Periodista i escriptor

Després de veure repetidament, als diaris i a la televisió, la imatge del creuer mig enfonsat, tocant a la costa italiana, aquest diari publica la fotografia d'un altre vaixell: l'Azor, que durant molt de temps va anar lligat a Franco. A la foto hi surt el generalísimo

Més informació

• Tags: Opinió, Josep Maria Espinas

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 10 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 02 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

-¡quina paraula que es va imposar!- amb una mà sobre el gran timó de roda, com si realment fos el responsable de la navegació. Al capdavall, Franco era el cap suprem dels exèrcits de terra, mar i aire, i havia de dominar totes aquestes disciplines. Encara que en aquesta foto no se'l veu al costat d'un canó, sinó de la família. L'Azor era un iot de plaer. També servia perquè el caudillo demostrés les seves habilitats de pescador.

He llegit que un cosí de Franco, el general Francisco Franco Salgado-Araujo, deia que a l'Azor es pescaven les tonyines més cares del món, tenint en compte el cost del petroli del iot, el de la tripulació i el del vaixell d'escorta. A la foto, el dictador somreia, «posant al costat d'una suposada balena, que després van anomenar catxalot i finalment -per ordre del Ministeri d'Informació- va acabar denominant-se cetaci. Coses del franquisme i la seva miraculosa pesca».

Hi ha un altre iot que és notícia. D'aquí pocs mesos, Isabel II d'Anglaterra celebrarà que ja fa 60 anys que és al tron. I el ministre britànic d'Educació ha suggerit que se li regali un iot. Fins fa pocs anys ja en tenia un, però el cost de manteniment era enorme, i quan Tony Blair va arribar al poder el va fer retirar. Ara és una atracció turística, i el pot llogar qui vulgui. Quina falta de respecte, ¿oi?

L'actual rei d'Espanya també s'ha dedicat a navegar. I més d'un banquer o empresari ha sentit la temptadora crida del iot. Com que jo, infeliçment, no sóc de mar, intento entendre aquesta passió, que acostuma a despertar-se suposo, quan s'han fet molts diners, quan es vol fer veure que se n'han fet, o quan, gràcies a la complicitat de la marineria de luxe, s'aspira a formar part d'una elit.

El plaer de governar una nau deu ser immens. Suposa allunyar-se de la vulgaritat terrícola, de la massa platgera. Prendre un whisky a coberta deu ser molt agradable, i convidar uns amics a participar del plaer ha de donar una profunda satisfacció. Hem viscut uns anys de navegació fàcil. Hi havia diners i era bonic exhibir-los. Fins que va començar a bufar un vent ingrat. Que empenyia els iots cap a terra, cap a una realitat poc festiva. Les alegries quedaven amarrades.